 |
| Laureà Bonet i l'encarregada dels aspectes audiovisuals de l'Ateneu |
La conferència,
celebrada a la Sala Segarra, va aplegar experts i públic interessats en la
narrativa catalana de la dècada dels 50 i 60. Citant l’escriptor i polític
Rafael Tasis en un fragment del seu assaig “Una visió de conjunt de la novel·la
catalana” (1935), Bonet va llegir: “la narrativa catalana no reflectia l’ambient
urbà de la ciutat, sinó que era més aviat rural [...] Barcelona no té un gran
novel·lista”. Tot i que Bonet va declarar la seva desavinença amb Tasis, ja que
considerava Narcís Oller el gran novel·lista de la Ciutat Comtal, el fragment
il·lustrava que “Barcelona estava totalment oblidada i arraconada en el món
literari de l’època”. Destacà l’obra “Un crim en el Paralelo” (1960) com gran
exponent de narrativa a la metròpoli barcelonina.
“La presència de
Barcelona al món del cinema és evident, amb molta força plàstica de films
policíacs”, declarava Bonet. La segona part de l’acte fou dedicat al cinema,
mitjançant la visualització de passatges de dos films: Surcos, de José Antonio Nieves Conde (1951) i Rocco y sus hermanos, de Luchino Visconti (1960). El
primer, censurat pel règim franquista, parla de la immigració rural cap a Madrid
d’una família de classe baixa, amb marcades escenes de violència social i
física. “No és una obra perfecta, és contradictòria, té llums i ombres, però és
un títol de referència a la història del cinema espanyol”, declarava Laureà
Bonet. La segona, també va ser censurada pel règim italià i condemnada per l'oposició comunista, “la intel·ligència progressista italiana”. Violència
social, escenes sexuals i valors de caire esteticista, les característiques que
porten als experts a classificar-la com a film psicològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada