dissabte, 23 de febrer de 2013

Laureà Bonet reflexiona sobre la novel•la negra a Barcelona

En un acte marcat per l’estima a la literatura i al cinema i sota el títol “L’Escola de Barcelona policíaca: novel·les, obres de teatre i pel·lícules”, el professor de la Facultat de Filologia de la UB, Laureà Bonet, va donar una classe magistral de literatura de l’Espanya de la post-guerra als assistents.

Laureà Bonet i l'encarregada dels aspectes audiovisuals de l'Ateneu
La conferència, celebrada a la Sala Segarra, va aplegar experts i públic interessats en la narrativa catalana de la dècada dels 50 i 60. Citant l’escriptor i polític Rafael Tasis en un fragment del seu assaig “Una visió de conjunt de la novel·la catalana” (1935), Bonet va llegir: “la narrativa catalana no reflectia l’ambient urbà de la ciutat, sinó que era més aviat rural [...] Barcelona no té un gran novel·lista”. Tot i que Bonet va declarar la seva desavinença amb Tasis, ja que considerava Narcís Oller el gran novel·lista de la Ciutat Comtal, el fragment il·lustrava que “Barcelona estava totalment oblidada i arraconada en el món literari de l’època”. Destacà l’obra “Un crim en el Paralelo” (1960) com gran exponent de narrativa a la metròpoli barcelonina.

“La presència de Barcelona al món del cinema és evident, amb molta força plàstica de films policíacs”, declarava Bonet. La segona part de l’acte fou dedicat al cinema, mitjançant la visualització de passatges de dos films: Surcos, de José Antonio Nieves Conde (1951) i Rocco y sus hermanos, de Luchino Visconti (1960). El primer, censurat pel règim franquista, parla de la immigració rural cap a Madrid d’una família de classe baixa, amb marcades escenes de violència social i física. “No és una obra perfecta, és contradictòria, té llums i ombres, però és un títol de referència a la història del cinema espanyol”, declarava Laureà Bonet. La segona, també va ser censurada pel règim italià i condemnada per l'oposició comunista, “la intel·ligència progressista italiana”. Violència social, escenes sexuals i valors de caire esteticista, les característiques que porten als experts a classificar-la com a film psicològic.