L’Ateneu perd més de 175.000 euros de subvencions en tres anys

L’Ateneu Barcelonès ha vist reduïda en 177.457 euros l’aportació de les institucions públiques al seu pressupost. Mentre que a 2009 va rebre 465.607,60 euros, el 2012 va tancar amb una partida de 288.150 euros. Tot i que les subvencions no són la seva principal font d’ingressos, junt amb els patrocinis que reben d’altres entitats, representen un 20% dels pressupostos anuals, un 10% que l’any 2009.

Encara que la davallada de l’aportació pública a l’Ateneu Barcelonès es pugui explicar arran de la crisi econòmica, el cert és que aquest tipus d’ingressos eren encara menors abans de la crisi. Les dades de 2005 apunten que l’entitat va rebre 306.000 euros, mentre que al 2008, les subvencions van acabar per sumar 414.390,40 euros i que van seguir augmentat fins 2010.

Pel que fa als patrocinis, l’altra ingrés aliè a les activitats de la casa, han anat davallant en els darrers dos anys. Cal destacar que és una aportació relativament inestable, ja que les contribucions dels patrocinadors han anat variant independentment de la crisi econòmica, tot i que en 2011 comencen a anar a la baixa. Aquest tipus d’ingrés, que es comptabilitza com a mínim des de les memòries de 2005 ha sofert canvis en el temps al no impulsar-se com a tal fins l’any 2007. Això explica que al 2008 rebessin 533.113,89 euros d’aquestes entitats i al 2005 només 37.881,86.

Tot i això, les seves principals fonts d’ingressos — la vénda de serveis (com l’Escola d’Escriptura o el lloguer d’espais) i quotes dels socis— s’han mantingut estables, encara que amb un lleuger decreixement l’any 2012. La font que ha patit una davallada més forta ha estat la vénda de serveis, que passa d’aportar 1.126.069,52 euros a produir-ne 871.865,81. Tanmateix, i malgrat la crisi econòmica, cap de les principals contribucions a l’Ateneu —amb excepció de les subvencions— s’han vist afectades per aquesta raó fins l’any 2012.

Evolució dels ingressos | Infographics

El professor Josep Maria Cortès presenta la seva tesi doctoral sobre l’economia catalana dels inicis del segle XX

“La tecnòpolis catalana1900-1936. El pensament organitzatiu a Catalunya” és el títol que dóna peu al treball doctoral del professor d’Economia de la UB Josep Mª Cortès. L’acte de presentació va tenir lloc el dimecres 27 de febrer a la sala Verdaguer, en el qual Cortès va ser acompanyat pel rector de la UB Dídac Ramírez i el professor de Política Econòmica de la UB, Francesc Roca.  

D'esquerra a dreta: Josep Mª Cortès, Dídac Ramírez i Francesc Roca // Sandra Tello

Cortès va assegurar que aquesta obra és producte de “l’ofici de professor” i per tant, la considera més aviat un llibre “professoral”. La tesi desenvolupa, com bé indica el seu títol, una reflexió sobre l’organització del treball a Catalunya del 1900 fins a l’inici de la Guerra Civil. Per fer-ho, el professor d’Economia de la UB ha recollit i analitzat les aportacions de 10 autors catalans d’aquella època, tots ells d’àmbits diversos i amb perspectives oposades –conservadors i progressistes–. Pedagogs, metges, antropòlegs, polítics, demògraf, etc. partien que les idees, el capital i els homes són els pilars perquè un país avanci. En aquest sentit, s’ha d’introduir el concepte que també recull el títol del llibre: “la tecnòpolis catalana”. Cortès la va definir com “la societat que conviu a partir d’una tecnologia, la qual articula la vida”.

El rector de la UB va emfatitzar en la importància d’aquesta tesi a dia d’avui, en tant que “la història s’ha de pensar com una reflexió del present”. Els eixos que marquen el discurs del llibre són el context polític –el noucentisme, on es desenvolupa la idea de tecnòpolis–, el procés de canvi econòmic –d’una economia real a una economia financera–, el risc que desapareguin les classes mitjanes catalanes i el paper fonamental de l’educació –on s’hi cuidaven, en particular, els estudis superiors–.

A l’altra banda de la taula, el professor Roca va destacar la feina de l’autor per haver reunit  els pensaments de deu autors que, partint del model americà d’organització del treball –el taylorisme i el fordisme–, expliquen com es poden fer grans projectes sense grans empreses.

Cortès articula la seva tesi a partir dels dos models de societat que defineixen els deu autors: la menestralia i una versió aplicada del fordisme. La primera fa referència a la idea romàntica del què es coneix com la ciutat dels oficis, on cadascú té una professió, fet que redistribueix la riquesa. La segona, es basa en la cadena de producció, on es desenvolupa el producte de masses i s’exigeix un factor humà qualificat. 

Pere Corominas, Josep MariaTallada, Prat de la Riba, Josep Ruiz Castellà i Cebrià Montoliu són alguns dels deu autors amb els quals Cortès ha conjugat el seu treball de camp que fins ara, ha estat poc explorat per la branca econòmica catalana.

Experts desmunten els mites sobre la mediació

L’experta en mediació Lola Montejo i el catedràtic de dret processal Jordi Nieva van explicar als assistents en què consistia realment la mediació, una manera de resoldre conflictes que a vegades es confon amb una branca de la Justícia. Les dades indiquen que l’ús d’aquest servei ha augmentat en un 100% en deu anys, i que sobretot ho ha fet en els dos darrers. “S’ha pres la mediació com una justícia low cost, i aquest no és el seu objectiu”, apunta Montejo.

Els dos ponents van coincidir en què es prenia la mediació com una alternativa barata de la justícia. També van remarcar el tipus de preparació que rebien els mediadors. “A Catalunya exigeixen 180 hores de formació, mentre que a la resta de l’Estat només 40”, va afirmar Lola Montejo. Nieva va afegir que li semblaven molt poques hores i que “necessiten més formació, una persona experta en el conflicte, que sàpiga de psicologia cognitiva”. 

Jordi Nieva (esquerra) i Lola Montejo a l'inici de l'acte. Sandra Tello

Montejo va recordar que les retallades també havien afectat al sector, i que s’havia de tenir en compte a l’hora de parlar dels recursos i formació. “De 70 municipis que donaven el servei de mediació a la Diputació de Barcelona en queden 40”, afegia. Tot i així, va remarcar que havien aconseguit dos lleis catalanes i una estatal sobre la mediació, però “a mig termini s’hauria de pensar com a política pública”.

Els jutges són els més reticents a consolidar la mediació dins la justícia, però l’associació Jutges per a la Mediació intenten portar endavant la iniciativa. Jordi Nieva va explicar que la mediació necessitava més experts juristes que recolzin a les parts: “a un procés judicial no hi vas sol, i tens una part per defensar-te i reflexionar”. Montejo i Nieva van remarcar el fet que s’utilitzessin les estadístiques que dóna el Banc Mundial com a indicador per a implantar o no la mediació. “Les dades indiquen que la mediació és un 76% més barata que la justícia. Però l’objectiu de la mediació no és ser barata, sinó resoldre conflictes”. L’objectiu que s’ha d’assolir, segons Jordi Nieva, és aconseguir la complementarietat de la justícia i mediació.

Ada Colau: “Hi ha tota una generació traumatitzada per aquesta llei terrible”

Perfil de Facebook d'Ada Colau

Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va ser la primera en intervenir a la taula rodona del passat dia 6 de febrer a l’Ateneu, transmetent als presents l’angoixa d’un dels grans problemes socials que arrossega el país: els desnonaments. La PAH, una plataforma ciutadana, fou creada a 2009 quan el problema encara estava “completament invisibilitzat”. Als darrers temps, degut a l’augment dels desnonaments, gràcies a la cobertura dels mitjans de comunicació i als avenços fets en matèria legal (Decret Llei 27/2012, del 15 de novembre, de “mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris”), el moviment s’ha donat a conèixer. “No fem miracles, perquè mentre hi hagi lleis injustes, ni el millor advocat ni la millor plataforma faran res”, va sentenciar la portaveu.

Els moviments ciutadans desborden l'aforament de l'Ateneu

Sota el nom “La influència dels moviments socials en l’agenda política”, el passat dimecres dia 6 va tenir lloc a la Sala Oriol Bohigas una taula rodona amb convidats d’alçada. Els ponents, que van omplir la sala de gom a gom, van reflexionar sobre la necessitat de regeneració política davant un sistema democràtic i social "ja obsolet".

El periodisme econòmic en el punt de mira acadèmic

Què són les bombolles financeres? Quin és el seu origen? Aquest és el punt de partida del nou llibre del Doctor en Ciències Econòmiques i analista d’inversors Joaquim Perramon, Bombolles financeres i confusió informativa, que es va presentar el divendres 1 de febrer. L’autor analitza com els mitjans treballen la informació econòmica en l’actualitat rabent i com aquesta provoca una confusió important en la societat.