dilluns, 11 de març de 2013

Jordi Muñoz: “El reconeixement oficial dels estudis de l’Escola d’Escriptura creiem que serà un fet”

A la quarta planta de l'Ateneu, es respira un aire diferent. Cada aula és un món, immers en l'art d'escriure, en la literatura. Al final del llarg passadís hi trobem, amb la porta oberta a tothom, l'equip que fa possible l'engranatge de l'Escola. Són pocs, però ben avinguts, i entre ells ens espera Jordi Muñoz, un dels directors del centre. Amb gran entusiasme, Muñoz xerra una estona amb nosaltres per explicar-nos el dia a dia de l'Escola d'Escriptura.
Creu que passar per una escola com aquesta dóna cer avantatge als escriptors, a l’hora de publicar?

Nosaltres diem que la formació en escriptura creativa té tres grans potes, que és el què es pot ensenyar. Primer cal tenir un bagatge lector, uns referents literaris. S’ha de dominar l’eina, que és la llengua, i usar-la d’una manera correcta. I el tercer, que forma part de l’eix dels estudis de l’Escola, conèixer i practicar les tècniques literàries. [...] Però l’escriptura també té una part d’ofici, cada persona té un món i unes històries per explicar i és aquí on ve la part d’originalitat, de creació. D’aquí depèn, d’alguna manera, el posterior èxit, o no, de tota creació literària.


[...]

L’Escola ensenya a explicar històries, a través dels cursos de creació literària, sobretot l’itinerari per a narradors, que són 3 anys [...]. Però el que és cert és que l’Escola no actua d’agent literari, sinó que el què fa és explicar una vegada tenen un recull de contes, una novel·la o un poemari, com poden entrar en tot el què és la trajectòria per a publicar. Bé a través d’un certamen literari, d’un agent literari, o d’una editorial.


I aquests tres pilars dels quals parlava, creu que són les característiques bàsiques que ha de tenir un bon escriptor?

Són fonamentals, però hi ha un món interior i una originalitat que depèn de cadascú. Aquesta manera personal d’explicar una història és on sovint diem que rau la qualitat literària d’una obra.


Parlant una mica del funcionament de l’Escola, creu que gràcies als cursos online i el Campus Virtual, el nombre d’alumnes ha anat en augment?

És ben cert. Fins fa quatre anys no teníem un format digital de formació i és curiós, perquè som la segona escola més gran a nivell mundial i la primera a Europa. [...] En aquests moments, hem de dir que a partir de la proposta online, el creixement del nombre d’alumnes ha estat exponencial. Els alumnes matriculats als cursos virtuals ja representen una quarta part del total d’alumnes, ja que no hi ha limitació horària ni tampoc de territori. El creixement ha estat tant en l’àmbit lingüístic de la llengua catalana, com també als territoris de parla castellana –a la resta de l’Estat i a Llatinoamèrica–. I en aquesta línia seguim treballant: fent arribar a més persones i més lluny la proposta formativa de l’Escola.

Quin criteri té l’Escola a l’hora d’escollir el seu equip docent?

És un perfil divers, sense dubte. És important que el professorat tingui un coneixement de primera mà dels continguts dels cursos, però a la vegada que pugui generar una dinàmica de grup. El claustre de l’Escola està format per escriptors de primera línia, que tenen novetat editorial periòdica, també per editors –dels principals grups editorials de Barcelona–, per crítics literaris i per professorat universitari de renom.


De la mateixa manera que les universitats tenen convenis amb centres estrangers, quina connexió té l’Escola amb centres foranis?

L’Escola d’Escriptura forma part d’una xarxa, l’Associació Europea de Programes d’Escriptura Creativa, formada per una quinzena d’escoles, fins i tot alguna universitat europea, i la Casa de Letras de Buenos Aires. Des de fa anys, es treballa d’una manera directa, amb un intercanvi de programes i professorat. Anualment, es fa un simposi, una trobada europea per compartir i posar al dia les propostes que s’elaboren. [...] Així com a tot l’àmbit anglosaxó, l’escriptura literària està incorporada en les facultats, sobretot en l’àmbit mediterrani ha quedat una mica més al marge i un dels projectes que està impulsant l’Escola i la Xarxa Europea és el reconeixement oficial, i universitari, en la formació d’escriptura literària. [...] El procés de reconeixement dels estudis que s’imparteixen a l’Escola de l’Ateneu Barcelonès, portarà un temps, però és un dels nostres objectius i creiem que el reconeixement oficial serà un fet.

Des de la direcció, quin record esperen que s’enduguin els alumnes un cop han acabat els seus estudis?
La tasca del docent és crear una dinàmica que generi confiança i potencial de creació, també entre els companys i companyes dels grups. Hem de dir que l’heterogeneïtat i la composició dels grups és molt diversa, amb alumnes de 18 a 80 anys. Per tant, una diversitat d’expectatives, de formació anterior, de professions, d’estudis, etc. També hi ha un curs que mimem d’una manera especial,  el curs de joves escriptors, de 15 a 17 anys, que n’estem contents i orgullosos de poder-lo programar trimestre rere trimestre. Però el què ens satisfà és veure com els alumnes, sobretot després del primer any ens diuen: “He après les tècniques d’escriure, com construir una història, però el què en un any he après és que llegeixo d’una manera diferent”. I doncs, el mateix que passa amb la gent que es forma en altres disciplines artístiques, veus una pel·lícula, una coreografia diferent, una obra de teatre, una peça musical...es llegeix, també, d’una manera diferent.
 

Cap comentari: