Francesc Cabana: "M'agradaria que em recordessin com el president d'un bon equip"

Tot i tenir una agenda molt apretada, el president de l'Ateneu, Francesc Cabana, ens rep a la sala de la Presidència. Amb entuasiasme i paciència, ens explica les seves vivències a la institució, primer com a soci i després com a membre de la Junta i president. Advocat, especialista en història econòmica i Col·legiat d'honor al Col·legi de periodistes, Cabana considera l'Ateneu un lloc de trobada i de debat cultural. Les seves paraules s'omplen d'admiració per a l'entitat on hi passa gran part del dia. Amant de la seva biblioteca, té un gran apreci per tota la història que recull l'edifici del carrer Canuda.

Parlem dels seus inicis, a quina edat es va fer soci de l’Ateneu?

Deuria ser als anys 90, així que jo tenia uns 52 o 53 anys.

Podria compartir amb nosaltres alguna anècdota sobre el seu passat a l’Ateneu?

De l’Ateneu en vaig sentir a parlar molt al meu oncle i padrí, ateneista empedreït i  llibreter, que un cop jubilat es passava moltes hores al dia entre aquestes parets.  Em vaig fer soci per la biblioteca, una de les joies d’aquesta casa, sobretot pel que fa a obres del S.XIX. Cal dir que no he estat un soci ateneista d’aquests que s’hi passen hores al jardí, perquè hi he vingut, més aviat, a treballar.

Què el va impulsar a voler formar part de la cúpula dirigent de l’entitat?

De fet vaig entrar com a ponent d’economia i al cap d’un temps l’Oriol Bohigas em va demanar si volia formar part de la Junta Directiva, del seu segon mandat, de manera que vaig entrar com a vicepresident segon. Al 2011 vaig presentar la candidatura i vaig ser escollit President de manera democràtica per part de tota la Junta.

De manera que inicialment va formar part de la Junta més aviat per la seva  trajectòria professional en l’àmbit de l’economia?

Sí, sóc advocat però he exercit més com economista. També sóc periodista i Col·legiat d’Honor del Col·legi de Periodistes, tota una honradesa per mi.

Parli’ns una mica de la seva “campanya electoral”, que va ser qualificada de “socioconvergent” (degut als suports rebuts per part de membres de CiU i PSC).

Bé, jo diria que la junta directiva actual és completament transversal des de un punt de vista polític. Alguns poden estar significats, però la majoria no. Jo diria que el denominador comú és la catalanitat, entesa com cadascú vulguis, però el que no fem són les juntes directives en un altre idioma que no sigui el català.

Com a entitat privada d’utilitat pública vostès reben subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació, per exemple. En aquest sentit, com han patit les retallades?
L’Ateneu té la sort que s’autofinança. Té al voltant dels 4.000 socis i entre els ingressos procedents dels socis mateixos i d’alguna entitat complementària, com l’Escola d’Escriptura, tenim uns balanços que no compensen totalment les despeses però s’hi apropen. Les retallades les patim, però menys que altres entitats culturals. Tenim alguns espònsors també, com ara La Caixa, amb la que tenim una relació especial.

Quina creu que és l’aportació que la seva Junta Directiva farà a l’Ateneu, diferent a la d’altres juntes?

Hem intentat tenir més projecció social i entrar en el món online, de la joventut. Hi ha un tresor immens en aquesta casa, que són les conferències fetes durant trenta anys a l’Ateneu. Tot això ho volem posar a la disposició de tothom a través de la web. També tenim una biblioteca extraordinària que estem digitalitzant. Volem ampliar el número de socis i tot i que no hem agafat el millor moment econòmic, hi ha nous socis constantment. Finalment, volem continuar una obra que ja va començar Oriol Bohigas fa uns anys en el sentit de presència i d’activitat.