Jordi Muñoz: “El reconeixement oficial dels estudis de l’Escola d’Escriptura creiem que serà un fet”

A la quarta planta de l'Ateneu, es respira un aire diferent. Cada aula és un món, immers en l'art d'escriure, en la literatura. Al final del llarg passadís hi trobem, amb la porta oberta a tothom, l'equip que fa possible l'engranatge de l'Escola. Són pocs, però ben avinguts, i entre ells ens espera Jordi Muñoz, un dels directors del centre. Amb gran entusiasme, Muñoz xerra una estona amb nosaltres per explicar-nos el dia a dia de l'Escola d'Escriptura.

Creu que passar per una escola com aquesta dóna cer avantatge als escriptors, a l’hora de publicar?

Nosaltres diem que la formació en escriptura creativa té tres grans potes, que és el què es pot ensenyar. Primer cal tenir un bagatge lector, uns referents literaris. S’ha de dominar l’eina, que és la llengua, i usar-la d’una manera correcta. I el tercer, que forma part de l’eix dels estudis de l’Escola, conèixer i practicar les tècniques literàries. [...] Però l’escriptura també té una part d’ofici, cada persona té un món i unes històries per explicar i és aquí on ve la part d’originalitat, de creació. D’aquí depèn, d’alguna manera, el posterior èxit, o no, de tota creació literària.

[...]

L’Escola ensenya a explicar històries, a través dels cursos de creació literària, sobretot l’itinerari per a narradors, que són 3 anys [...]. Però el que és cert és que l’Escola no actua d’agent literari, sinó que el què fa és explicar una vegada tenen un recull de contes, una novel·la o un poemari, com poden entrar en tot el què és la trajectòria per a publicar. Bé a través d’un certamen literari, d’un agent literari, o d’una editorial.

I aquests tres pilars dels quals parlava, creu que són les característiques bàsiques que ha de tenir un bon escriptor?

Són fonamentals, però hi ha un món interior i una originalitat que depèn de cadascú. Aquesta manera personal d’explicar una història és on sovint diem que rau la qualitat literària d’una obra.

Parlant una mica del funcionament de l’Escola, creu que gràcies als cursos online i el Campus Virtual, el nombre d’alumnes ha anat en augment?

És ben cert. Fins fa quatre anys no teníem un format digital de formació i és curiós, perquè som la segona escola més gran a nivell mundial i la primera a Europa. [...] En aquests moments, hem de dir que a partir de la proposta online, el creixement del nombre d’alumnes ha estat exponencial. Els alumnes matriculats als cursos virtuals ja representen una quarta part del total d’alumnes, ja que no hi ha limitació horària ni tampoc de territori. El creixement ha estat tant en l’àmbit lingüístic de la llengua catalana, com també als territoris de parla castellana –a la resta de l’Estat i a Llatinoamèrica–. I en aquesta línia seguim treballant: fent arribar a més persones i més lluny la proposta formativa de l’Escola.

Quin criteri té l’Escola a l’hora d’escollir el seu equip docent?

És un perfil divers, sense dubte. És important que el professorat tingui un coneixement de primera mà dels continguts dels cursos, però a la vegada que pugui generar una dinàmica de grup. El claustre de l’Escola està format per escriptors de primera línia, que tenen novetat editorial periòdica, també per editors –dels principals grups editorials de Barcelona–, per crítics literaris i per professorat universitari de renom.

De la mateixa manera que les universitats tenen convenis amb centres estrangers, quina connexió té l’Escola amb centres foranis?

L’Escola d’Escriptura forma part d’una xarxa, l’Associació Europea de Programes d’Escriptura Creativa, formada per una quinzena d’escoles, fins i tot alguna universitat europea, i la Casa de Letras de Buenos Aires. Des de fa anys, es treballa d’una manera directa, amb un intercanvi de programes i professorat. Anualment, es fa un simposi, una trobada europea per compartir i posar al dia les propostes que s’elaboren. [...] Així com a tot l’àmbit anglosaxó, l’escriptura literària està incorporada en les facultats, sobretot en l’àmbit mediterrani ha quedat una mica més al marge i un dels projectes que està impulsant l’Escola i la Xarxa Europea és el reconeixement oficial, i universitari, en la formació d’escriptura literària. [...] El procés de reconeixement dels estudis que s’imparteixen a l’Escola de l’Ateneu Barcelonès, portarà un temps, però és un dels nostres objectius i creiem que el reconeixement oficial serà un fet.

Des de la direcció, quin record esperen que s’enduguin els alumnes un cop han acabat els seus estudis?

La tasca del docent és crear una dinàmica que generi confiança i potencial de creació, també entre els companys i companyes dels grups. Hem de dir que l’heterogeneïtat i la composició dels grups és molt diversa, amb alumnes de 18 a 80 anys. Per tant, una diversitat d’expectatives, de formació anterior, de professions, d’estudis, etc. També hi ha un curs que mimem d’una manera especial,  el curs de joves escriptors, de 15 a 17 anys, que n’estem contents i orgullosos de poder-lo programar trimestre rere trimestre. Però el què ens satisfà és veure com els alumnes, sobretot després del primer any ens diuen: “He après les tècniques d’escriure, com construir una història, però el què en un any he après és que llegeixo d’una manera diferent”. I doncs, el mateix que passa amb la gent que es forma en altres disciplines artístiques, veus una pel·lícula, una coreografia diferent, una obra de teatre, una peça musical...es llegeix, també, d’una manera diferent.

 

L’essència xinesa des d’una mirada occidental

Deu minuts abans de començar, a la sala Sagarra només queden lliures un parell de fileres. Com si fos una classe magistral, els assistents duen sota el braç el llibre que serà el fil conductor de la trobada. En aquest cas però, més que una classe és una xerrada, amb amics, familiars i també alumnes, on Francesc Parcerisas presenta el seu nou llibre “La primavera a Pequín. Un dietari”.

A l'esquerra, Anton Mª Espadaler; a la dreta, Francesc Parcerisas //Sandra Tello

El professor de Literatura de la UB Anton Mª Espadaler va acompanyar a l’autor en l’acte, tot lloant l’obra i la feina de Parcerisas. Tant és així, que Espadaler definia al professor de l’Escola d’Escriptura com un “autor intel·lectual peculiar que cerca la informació d’acord amb la seva formació principal, la literària”. El dietari com a gènere literari, permet a l’autor recollir anotacions, amb molta flexibilitat, fora del temps i l’espai. D’aquesta manera, aconsegueix una varietat de tons que no seria possible en un llibre de viatges o bé en un diari.

Les explicacions d’Espadaler despertaven rialles entre el públic, mentre contava els secrets que amaga el dietari de Parcerisas. El llibre s’organitza en tres blocs que s’entrellacen a voluntat de l’escriptor. La poesia, gènere per excel·lència de l’autor, hi té una significació especial. El viatge a Pequín s’emmarca en la tasca de docent de Parcerisas, on s’hi estableix com a professor de traducció. Allà, selecciona poemes xinesos –prèviament versionats a l’anglès– i els tradueix en català. Com a tot dietari, les vivències del protagonista són un bloc fonamental. La mirada de l’autor, neta, com un “badoc”, crea una “descripció subjectiva però acurada”, segons Espadaler. Aquestes descripcions necessiten un contrapunt i aquí és on s’introdueixen els somnis, amb una doble vessant –coherents, però alhora estranys–. 

Francesc Parcerisas recordava la seva estància a Pequín amb nostàlgia, satisfet de l’obra com a testimoni d’aquella experiència. Les diferències culturals entre la cultura occidental i la Xina són abismals i l’autor en dóna fe a la seva obra. Sense ambicions, sense pretensions i en paraules de l’escriptor “amb la meva ignorància”, La primavera a Pequín. Un dietari aplega les impressions d’una cultura estrangera que topa amb la mediterraneïtat.

Entre històries i llibres

Obrim la porta de vidre que dóna al carrer Canuda i ens submergim en l’atmosfera de l’Escola d’Escriptura. A les parets, les novel·les publicades pels seus alumnes donen la benvinguda als futurs alumnes, indecisos de la qualitat del seu do. Tal i com ens explicava Pau Pérez, un dels directors de l’Escola, estan molt orgullosos dels llibres publicats, pel que “cada any per Sant Jordi elaborem un plafó i exposem tots els llibres editats al llarg del curs”. Aquest, roman imponent a la paret frontal.

La seva recepció, petita, amb mobles de fusta, rep més de 1.700 alumnes i 100 professors l’any. Ja ho diuen, és la segona escola d’escriptors més important del món, en influència i alumnes, trepitjant els talons al GothamWriters Workshop, de Nova York. L’ensenyament de les arts i l’ofici de la paraula, la seva raó de ser. Modificada la seva personalitat jurídica el passat juny, passant a ser una Societat Limitada propietat 100% de l’Ateneu, espera així facilitar el seu desenvolupament i autonomia.

L’Escola realitza més de 90 cursos presencials, com ara “Mitologia per a escriptors”, “Narrativa per il·lustradors” o “Escriure des dels cinc sentits”. Un ventall d’ofertes que intenta cobrir tots els gèneres literaris, fent especial esment a la novel·la i el conte, principals itineraris de l’Escola. Augmentat un 4.3% la matriculació respecte a l’exercici anterior, a més dels cursos i les presentacions del llibres dels alumnes, destaca el cicle “Amb veu pròpia”, celebrat des de fa vuit anys i consistent en diàlegs amb els principals escriptors del panorama estatal. Molta lectura, originalitat i bon ús de la llengua són els ingredients que couen una bona novel·la, ens explica Jordi Muñoz, un dels directors de la casa.

Des de fa 4 anys, l’entitat s’ha obert al món virtual, impartint cursos a través de la xarxa i mitjançant el campus virtual de l’entitat. “A l’actualitat el 25% dels nostres alumnes estan matriculats a cursos online”. Una proposta en un inici arriscada, per por a perdre el contacte personal i la proximitat alumne-professor, que l’equip docent ha resolt eficaçment, a través d’eines com les vídeo-correccions dels exercicis, que simulen les dinàmiques a l’aula. “El creixement d’alumnes ha estat exponencial”, comenta Muñoz, sense poder amagar la seva satisfacció.

Adreçada a totes les persones amants de la llengua i la literatura que vulguin convertir la seva passió en ofici, l’Escola acompanya els alumnes en el camí de la redacció de l’obra, passant per les tres fases principals: aprenentatge de la metodologia, coneixement de la pròpia obra i els seus personatges i reforçament de l’hàbit d’escriure. “A segon curs, quan portàvem 5 setmanes de classe, va entrar el professor i ens va preguntar: quants de vosaltres heu anat algun cop a fer un cafè amb els vostres protagonistes?”, comentava Carolina Soler, alumna de l’Escola que publica la seva primera novel·la, Ulls de gel, el 21 d’aquest més. La seva perplexitat inicial donà lloc a un viatge personal mitjançant el qual Soler va conèixer i va acabar de perfilar els seus personatges. Posteriorment, l’Escola orienta l’escriptor en el procés de publicació, bé a través de fires literàries i concursos o posant-los en contacte amb les editorials i/o agents literaris.

Grans escriptors han passat per l’Escola com alumnes i ara hi són com a professors, compartint taula amb catedràtics universitaris de renom, crítics literaris i els principals editors de Barcelona. Una atenció personalitzada, en classes amb un màxim de 12 alumnes és el valor afegit que dóna l’Escola, sent un dels pilars del seu èxit. Anys d’esforços que han desembocat en satisfacció per la feina ben feta, reconeguda a nivell internacional.

A final de mes es tanca el període de matriculació als cursos de primavera, que compten amb una nova oferta literària

El 26 de març serà el darrer dia per matricular-se al gran ventall de cursos presencials que ofereix l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. En aquest tercer trimestre, l’Escola ofereix una dotzena de cursos nous per a tots aquells interessats en l’escriptura, la literatura i les humanitats. Amb una plantilla docent que arriba al centenar de professors, la segona escola d’escriptura més important del món segueix creixent i proposa cada trimestre iniciatives literàries diferents.

Imatge dels llibrets d'informació sobre els cursos //Sandra Tello

La base de l’Escola és l’itinerari per a narradors, on durant tres anys l’alumne coneix a fons l’ofici de narrar novel·la, o bé conte. D’altra banda, el centre també compta amb una gran sèrie de cursos especialitzats, de gèneres variats. Guions de cinema, televisió, poesia, teatre; relats humorístics, de ciència-ficció, novel·la policíaca són alguns dels programes que en blocs de 15, 20 o 30 hores els alumnes poden cursar per tal d’endinsar-se en àmbits més concrets de l’escriptura.

Aquesta primavera s’inicien les classes a partir del dimarts 2 d’abril i com a novetats, l’Escola proposa un taller “d’Introducció a la columna periodística” –impartit per Rosa Sala Rose, assagista i crítica literària– i “Escriure prosa poètica” –dirigit per Esmeralda Berbel, escriptora–, entre d’altres. Els cursos estan plantejats per definir bé el gènere en qüestió, analitzar exemples actuals i també delimitar el que està ben escrit i el que no. Un altre gènere que es pot treballar en aquest trimestre és l’aventura. Roger Coch condueix el curs que tractarà les claus perquè aquesta ficció funcioni i esdevingui un èxit.

A banda d’escriptura, també hi ha cursos de literatura i humanitats. En aquest cas, el nucli d’estudi són Émile Zola, Hunter S.Thompson, o bé Philip Roth. La professora Teresa Martín, per exemple, donarà les claus per a entendre la literatura de Borges: el temps i l’eternitat, la cerca del centre, les imatges i els símbols.

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu també disposa d’un seguit de cursos virtuals, l'itinerari per narradors. No obstant, les classes van començar a finals de gener. Per acabar, una altra vessant que també cobreix els cursos són sobre l’oralitat: “Contar contes” i “Seduir amb la paraula”.

Carolina Solé: "Llegia l’últim paràgraf d’un llibre i pensava que m’encantaria poder provocar aquesta sensació a algú altre"

La sala és buida, hi regna el silenci. Carolina Solé ens conta la funció d'aquella habitació i ens confessa, un poc nerviosa, que és la seva primera entrevista. Tot canvia quan les càmeres s'encenen. Segura i decidida, l'antiga alumna i la nova debutant explica què la va portar fins l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i quines són les seves sensacions a dues setmanes del llançament del seu primer llibre, Ulls de Gel.

Què la va portar fins l’escola?
Jo crec que als que ens agrada molt llegir tard o d’hora acabem escrivint alguna cosa. Vaig escriure un text, el vaig donar a una amiga i em va dir: “M’ho he passat molt bé, però jo diria que et falta ofici”, i per tant, he vingut a aprendre l’ofici.
 
És a dir, ja havia escrit abans d’arribar a l’Escola
Molt poquet. Només un text petit i per provar-ho. I en vista del resultat vaig venir a aprendre’n ràpidament.
 
Ens podria explicar una mica com funcionen les classes de l’Escola?
Hem de partir de la base que tothom que ve aquí té ganes d’escriure, el què passa que no tothom té ganes de fer l’esforç per aprendre a fer-ho bé. Les classes estan estructurades amb un màxim de 12 persones amb el professor. Sobretot el primer curs -que a mi me’l va impartir un dels directors de l’escola, en Pau Pérez- t’ensenyen les tècniques, la metodologia. Tots aquests recursos que t’ensenyen els has de practicar. Hi ha un índex i tu a cada classe t’expliquen com es fa i et posen deures. Aleshores, tota la classe fa els deures i porta una còpia per a tothom. A la classe següent es revisa, tothom ha llegit prèviament els textos de tothom, i entre tots decidim què està bé, tothom hi diu la seva. Està molt bé perquè n’aprens molt tan dels teus textos, com dels de la resta d’alumnes.

Creu que s’ha de venir a l’Escola amb una vena artística, o bé te l’ensenyen?
No, no. Quan parlen de les muses penso...molt bé. Al matí quan em poso a escriure que els hi faig un truc i si vénen bé i sinó, començo sense elles. Això de les muses queda molt bé dir-ho, però és com qualsevol altre ofici, perquè et respectin per sobreviure i viure d’això, has de treballar molt, i molt bé, mirar tots els detalls i formar-te. Jo ho veig força difícil que una persona que no ha escrit mai sense venir aquí que pugui aconseguir fer un llibre, és difícil. Aquí t’ensenyen molt bé les tècniques i van molt per feina. Amb tres anys, pots aprendre molt i això, té un valor.
 
Li agradaria donar classes a l’Escola?
Em sembla que encara em queda molt recorregut. Jo acabo d’acabar. De fet, a l’abril, començo un altre programa amb l’Andreu Martín sobre novel·la negra, es diu novel·la policíaca. De moment em fa més il·lusió ser alumna i seguir aprenent que fer de professora. No m’hi veuria pas en cor de fer-ho.
 
Qui la va inspirar per començar a escriure, té algun ídol dins la literatura?
A mi em va passar una cosa que crec que li ha passat a molta gent. D’entrada, als que ens agrada llegir ens passa moltes vegades que se’ns fa de dia; una nit et poses a llegir i veus que hauràs d’anar a treballar o a l’Escola i has de tancar el llibre de pressa. A més, darrerament em passava molt -no sé si pel fet que vaig pujar el nivell de les lectures- que llegia el darrer paràgraf d’un llibre, el tancava i pensava: “És que m’encantaria poder provocar aquesta sensació que tinc ara a algú altre”. És a dir, emocionar, sacsejar...Això és molt bonic perquè a mi, segons quines escenes m’emocionen molt. A vegades, els hi passen coses als protagonistes que t’emociones quan les escrius!
 
És a dir, tu ja entres en els personatges del teu llibre
Totalment. Tu estàs escrivint una escena de por i estàs neguitós. O bé quan és una escena molt trista, a vegades cau alguna llàgrima i tot. És la gràcia de tot plegat.

 
Pel que ens ha explicat, se la veu una romàntica dels llibres en paper
A mi m’agraden de paper perquè tinc un mal costum, que no es pot dir gaire, que és que jo subratllo els llibres, ho sento molt. Quan veig una frase o un paràgraf que m’emociona o m’afecta o el trobo espectacular, l’haig de subratllar, no puc evitar-ho. Llavors, clar, el llibre electrònic em costa més.
 
Creu que es perd d’alguna manera la màgia de llegir amb els llibres electrònics?
No, la màgia de llegir, no. És una altre format, que és nou i que té uns avantatges i uns inconvenients, com totes les coses noves. Jo crec que hi haurà gent que s’hi aficionarà. Pel tema del pes és molt còmode, com portar una biblioteca a sobre.
 
Pels autors és tan còmode?
Ja et dic, a mi m’agrada més el paper. Però m’agrada més perquè jo llegeixo subratllant. Llavors, clar. Hi ha dos llibres molt gruixuts que he llegit amb llibre electrònic i la veritat és que no m’agrada. A mi m’agrada més tocar-lo, l’olor...

Creu que podrà algun dia viure de l’escriptura?
Aquest seria el tema. Ja ho veurem, no ho sé. A veure què tal funciona “Ulls de Gel” i després ja veurem.
 
 
Fe d'errors: el seu cognom és Solé i no Soler. Ens vàrem confondre amb la descripció que donava d'ella Columna Edicions.

L’Ateneu publica les memòries de 2012

A partir d’avui pel matí, ja està disponible a la web de l’Ateneu Barcelonès la memòria de l’any anterior. Cada mes de març, la institució publica l’activitat anual de l’entitat, tan pel que fa a aspectes econòmics, culturals, les novetats respecte l’any anterior, etc. Coincidint amb l’Assemblea General de Socis que tindrà lloc el proper 20 de març, l’Ateneu posa a disposició de tothom la informació anual de l’entitat.

Portada de la memòria de 2012

En el document, s’hi troba l’evolució del volum de socis. A més, també desglossa la diversitat d’actes, tertúlies i cicles que s’han realitzat durant el 2012. Per exemple, l’any passat van tenir lloc 348 actes, 62 menys que el 2011. Tota l’activitat cultural està explicada detalladament per seccions, per temàtica. En aquest sentit, l’heterogeneïtat cultural segueix present en les iniciatives de la institució. D’altra banda, la memòria també recull la informació anual de la Biblioteca, com ara les visites al portal digital. 

L’Escola d’Escriptura també té un capítol en la publicació anual de l’Ateneu. La informació fa referència a un estudi exhaustiu de l’oferta de cursos, els alumnes, el professorat i els llibres publicats. Pel que fa a la difusió i la presència en els mitjans, l’Ateneu remarca la seva incidència en les xarxes socials, en constant augment. Tot l’equip que fa possible el funcionament de l’entitat es pot trobar al dossier, el seu càrrec i la secció on treballa.  

Un bon gruix de les pàgines de la memòria estan destinades a l’activitat econòmica de la institució. Ingressos, despeses, patrocinadors, pressupostos, subvencions, etc. tot plegat per fer balanç de la seva situació econòmica.

El document també s’utilitza com a full de ruta de l’Assemblea general de socis, un testimoni escrit sobre l’any anterior. Un dels punts que cal destacar és la revisió d’objectius de l’any 2012 i els plans del 2013, fites principals de la Junta Directiva actual, encapçalada per Francesc Cabana.

L’ex alumne de l’Escola d’Escriptura Ildefonso Falcones publica “La reina descalza”

Ambientada a les ciutats de Sevilla i Madrid de mitjans del segle XVIII, la nova novel·la de Ildefonso Falcones, a la venda des de el passat 21 de febrer, promet ser un èxit de vendes. “La reina descalza” explica la història de dues dones, una ex esclava negra i una jove gitana, instal·lades inicialment a la ciutat andalusa. Tot i l’adversitat de les situacions viscudes, els seus camins s’aniran creuant i acabaran establint una forta relació d’amistat. Un relat de traïcions i prejudicis racials, acompanyat d’una àmplia descripció del context històric i social de l’època, que transporta el lector a l’escenari on es desenvolupen les vides dels seus personatges.

Imatge de la portada de la novel·la.
Font: lacasadellibro.com

L’escriptor i advocat català ja ha venut més de 7 milions d’exemplars amb les seves dues primeres novel·les , “L’Església del mar” (2006) i “La mà de Fàtima” (2009). Traduït a més de 35 idiomes i amb mercat a 40 països diferents, l’autor torna a publicar amb l’Editorial Grijalbo, que ja té disponible l’edició en català.

Una carrera literària desenvolupada inicialment dins les parets de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la segona en nombre d’alumnes i de referència mundial, només darrere del Gotham Writers Workshop de Nova York.  El seu primer contacte amb l’Escola va ser amb “L’Església del mar”, ambientada a la Barcelona del segle XVI i fruit de quatre anys de treball. Un cop redactat el primer esborrany, l’escriptor va acudir als professionals de l’Escola d’Escriptura en busca de les correccions i suggeriments, que acabarien de configurar el treball, aconsellant, per exemple, una modificació en el títol per tal de fer-lo més comercial.

Però el de Falcones no és un cas aïllat. Altres escriptors/es de renom han passat per les aules del carrer Canuda, com ara Sílvia Alcántara amb “Olor de colònia” (2009) o Javier Fonseca, autor de nombrosos assajos sobre cinema i televisió. Un total de 92 llibres van ser publicats pels alumnes de l’Escola el curs 2011/2012, la majoria d’ells, novel·les i contes infantils. Amb una oferta de 90 cursos i la introducció de les TIC a través de seminaris online i un campus virtual, l’Escola d’Escriptura es consolida com a referent mundial després de 15 anys d’esforços.