dissabte, 2 de març de 2013

La crisi del periodisme vista des de dins




Un dels sectors més afectats per la crisi, tant per la financera com per la de valors, ha estat el periodístic. Quan s’explica, es fa sempre des de la perspectiva econòmica, però Josep Maria Martí Font, fins fa poc redactor de El País va fer un gir a aquestes explicacions. “La indústria cultural i els mitjans han tingut sempre una relació incestuosa, però ara encara més”, afirma el periodista.
Des d’una perspectiva personal, Martí Font va explicar als assistents de la Tertúlia d’Arts Plàstiques què ha portat al periodisme cap a aquesta crisi cultural i de valors. “Als anys 80, El País no acceptava cap invitació d’empreses de cap mena. Així  podies escriure el que et donava la gana sobre qualsevol tema”, va dir. “El gran problema d’ara és que els grans grups de comunicació no només tenen mitjans, sinó cultura”, va afegir.
En aquesta línia va remarcar els casos del Grup PRISA, propietari de SogePaq, i Planeta, l’editorial espanyola més important i propietària de mitjans com La Razón o LaSexta. Per exemplificar aquest problema va parlar del suplement cultural de El País, Babelia. “Editorials independents, com Anagrama o Tusquets, no sortien quasi en les seves pàgines. Ara, això ni es discuteix, només apareixen els llibres de la seva producció”. 
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste a la presentació. Neus Suñer
Tot i que els seus arguments principals van girar al voltant de la relació de les indústries culturals amb les empreses de mitjans de comunicació, Martí Font va voler posar èmfasi en altres aspectes que afecten a la professió periodística. “Ja no hi ha un propietari del diari. No existeix la figura de l’empresari de premsa. Ara només es pensa en les accions”, va afirmar. El periodista va ser molt crític amb l’entrada d’empreses gestores i de fons d’inversions als mitjans perquè “les decisions ja no es prenen sobre la màquina [mitjans de comunicació], sinó sobre les finances de la màquina”. Per aquesta raó va remarcar molt el paper del New York Times, que per a ell segueix sent el diari per excel·lència perquè “només fa el diari”.
Martí Font va remarcar que amb aquesta situació, la capacitat crítica dels mitjans tradicionals (sobretot de la premsa) s’està perdent i que ara cal buscar-la a la xarxa, on es comença a trobar. Va destacar l’important paper d’Internet en el sorgiment de nous mitjans i noves maneres de comunicació, però el principal inconvenient que hi troba a aquest nou sistema és que “el que és nou no ha acabat de néixer i el que és vell no ha acabat de morir”.

Cap comentari: