El renàixer dels llibres oblidats

La seva olor i les fulles engroguides marquen la vellesa d’un llibre. Aquelles pàgines on Ramon Llull escrivia Blanquerna, una de les seves obres mestres, o on els admiradors d’Aristòtil transcrivien la seva saviesa, han servit per escriure la Història. El pas del temps també els hi afecta, i la humitat de les biblioteques causa estralls.

Al tenir ja la Història escrita, els llibres que van servir per fer-ho queden oblidats, i els fongs i l’acidesa ambiental se’ls van menjant. Des del 14 de desembre de 2010, i amb motiu del seu 150è aniversari, l’Ateneu Barcelonès rescata aquests llibres oblidats i els torna a la vida amb la iniciativa Apadrina un llibre!. Més de 3.000 volums del segle XVI, XVII i XVIII s’han posat a disposició de la ciutadania per ser apadrinats.

Inspirada en la iniciativa Adopt a book for Christmas de la British Library i amb l’ajuda de Teixell — que ha ajudat a restaurar llibres de la Biblioteca Nacional de Catalunya o l’Arxiu Nacional de Catalunya—, l’Ateneu Barcelonès intentarà, amb l’ajuda dels padrins, restaurar sinó tots, la majoria de volums de la seva biblioteca que ho necessitin. 

Formulari per a apadrinar un llibre// Neus Suñer.

Si la institució hagués de restaurar aquest llibres, els costos ascendirien fins al milió d’euros, cosa que “és impossible d’assumir per l’Ateneu”, com indica l’historiador Joaquim Coll. Per això, la tasca dels padrins és aportar un mínim de 35 euros o, si poden i volen, el total del que costa restaurar el llibre, per a poder començar la feina. A canvi, podran veure el seu nom en la caixa de preservació del llibre, es publicarà també als espais de l’Ateneu destinats al reconeixement dels donants, entrarà en el sorteig de lots de llibres i podran deduir fins al 40% de l’import destinat a l’apadrinament de la seva declaració de la renda.

Els preus dels apadrinaments oscil·len entre els 113 i 983 euros i els qui vulguin participar poden escollir des del catàleg online l’obra en què volen participar. A finals de 2012 ja s’havien aconseguit 14.000 euros amb les donacions dels padrins, que han permès restaurar un total de 52 obres. Quasi 150 persones han participat ja en aquest projecte i s’espera que en participin quasi el doble més, tot i que al principi es pensava finalitzar el projecte passats dos anys.

Llibres com Historia de los trabajos de Persiles y Sigismunda, de Miguel de Cervantes o Política de Dios, govierno de Christo, tyrania de Satanas, de Francisco de Quevedo, estan a punt de finalitzar la seva restauració. Però encara queden milers de llibres que guarden entre les seves pàgines pensaments i sentiments de qui els va escriure i que esperen pacientment el seu torn per poder renàixer.

Eduard Moreno repassa la Batalla d’Stalingrad en el seu 70è aniversari

“Nosaltres odiem als nazis, però no als alemanys”, comentava un dels arqueòlegs encarregats d’exhumar els cadàvers de la Segona Guerra Mundial que encara queden enterrats a fosses comunes de Rússia. Aquesta declaració la feia a un vídeo que l’advocat Eduard Moreno va projectar a la conferència “Stalingrad, la ciutat de totes les guerres”, celebrada en motiu del 70è aniversari de la Batalla d’Stalingrad.

L’advocat, que va anar explicant als assistents la pel·lícula, va narrar la història d’una part del poble rus, que es va veure obligat a deixar la seva llar per poder salvar-se i ajudar a defendre l’antiga URSS. A partir de la dita russa que diu que cap enemic ha conquerit Rússia si no ha creuat el Volga, Moreno va narrar les complicacions que es trobava l’enemic a l’arribar a terres russes i les dificultats dels habitants a l’hora de defendre’s o exiliar-se.

La sala, plena, amb els conferenciants al fons//Neus Suñer

Per poder explicar el que va suposar la Batalla d’Stalingrad, Moreno va explicar els fets i les batalles més importants dels anys abans i els va acompanyar de dades molt significatives i gràfiques. “Els russos van tirar més de 1.000 bombes d’una vegada en una ofensiva l’any 1942”, va comentar mentre ensenyava al públic una fotografia de les reserves d’armament russes.

A més, l’advocat va destacar el paper de les dones i el jovent en la preparació de la Batalla i la reconstrucció posterior. Va posar com exemple a les infermeres del camp de batalla, que “s’emportaven els ferits i morts com a sacs, amb una enteresa formidable”. Tot i que alguns assistents van apuntar que el paper de les dones va ser conseqüència de la desocupació dels llocs de treball per part dels homes que havien marxat a lluitar, Moreno va remarcar que les dones ja havien aconseguit drets laborals i una funció molt important dins la societat russa amb la Revolució de 1905. Dels joves va remarcar el seu paper com aviadors i soldats: “molts nens de 15 anys falsificaven la seva edat per poder pilotar avions per defensar la seva pàtria. El més increïble de tot és que ho aconseguiren, i que feren una feina extraordinària”.  

El professor Josep Maria Cortès presenta la seva tesi doctoral sobre l’economia catalana dels inicis del segle XX

“La tecnòpolis catalana1900-1936. El pensament organitzatiu a Catalunya” és el títol que dóna peu al treball doctoral del professor d’Economia de la UB Josep Mª Cortès. L’acte de presentació va tenir lloc el dimecres 27 de febrer a la sala Verdaguer, en el qual Cortès va ser acompanyat pel rector de la UB Dídac Ramírez i el professor de Política Econòmica de la UB, Francesc Roca.  

D'esquerra a dreta: Josep Mª Cortès, Dídac Ramírez i Francesc Roca // Sandra Tello

Cortès va assegurar que aquesta obra és producte de “l’ofici de professor” i per tant, la considera més aviat un llibre “professoral”. La tesi desenvolupa, com bé indica el seu títol, una reflexió sobre l’organització del treball a Catalunya del 1900 fins a l’inici de la Guerra Civil. Per fer-ho, el professor d’Economia de la UB ha recollit i analitzat les aportacions de 10 autors catalans d’aquella època, tots ells d’àmbits diversos i amb perspectives oposades –conservadors i progressistes–. Pedagogs, metges, antropòlegs, polítics, demògraf, etc. partien que les idees, el capital i els homes són els pilars perquè un país avanci. En aquest sentit, s’ha d’introduir el concepte que també recull el títol del llibre: “la tecnòpolis catalana”. Cortès la va definir com “la societat que conviu a partir d’una tecnologia, la qual articula la vida”.

El rector de la UB va emfatitzar en la importància d’aquesta tesi a dia d’avui, en tant que “la història s’ha de pensar com una reflexió del present”. Els eixos que marquen el discurs del llibre són el context polític –el noucentisme, on es desenvolupa la idea de tecnòpolis–, el procés de canvi econòmic –d’una economia real a una economia financera–, el risc que desapareguin les classes mitjanes catalanes i el paper fonamental de l’educació –on s’hi cuidaven, en particular, els estudis superiors–.

A l’altra banda de la taula, el professor Roca va destacar la feina de l’autor per haver reunit  els pensaments de deu autors que, partint del model americà d’organització del treball –el taylorisme i el fordisme–, expliquen com es poden fer grans projectes sense grans empreses.

Cortès articula la seva tesi a partir dels dos models de societat que defineixen els deu autors: la menestralia i una versió aplicada del fordisme. La primera fa referència a la idea romàntica del què es coneix com la ciutat dels oficis, on cadascú té una professió, fet que redistribueix la riquesa. La segona, es basa en la cadena de producció, on es desenvolupa el producte de masses i s’exigeix un factor humà qualificat. 

Pere Corominas, Josep MariaTallada, Prat de la Riba, Josep Ruiz Castellà i Cebrià Montoliu són alguns dels deu autors amb els quals Cortès ha conjugat el seu treball de camp que fins ara, ha estat poc explorat per la branca econòmica catalana.