diumenge, 24 de febrer de 2013

El desig, el centre de les reflexions artístiques

L'Art és necessari per viure? Aquesta és la reflexió que Caixa Fòrum planteja  als socis de l’Ateneu que es van apuntar a la visita guiada a la seva exposició “Què desitjar”. Es tracta d’un dels espais que ha creat la comissària Rosa Martínez a partir de la col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació “La Caixa” entre el “Què pensar”,  i el “Què fer”. “Què desitjar” mostra  nous objectius per la societat actual. La qüestió és molt sintètica i a través de l’art intenta activar la interacció entre l’estètica i la crítica, on l’espectador hi juga un paper crucial. El desig, l’atracció que empeny a l’acció, està representat a través d’obres pictòriques, escultòriques, audiovisuals, etc. Les emocions que es desperten entre els visitants són ben diverses: des de comprensió i afecte,  fins a incertesa i enuig.



Al vestíbul de l’exposició, es presenta la reproducció d’una obra històrica vinculada conceptualment amb la resta per la idea del desig: “La núvia despullada pels seus solters, fins i tot” (1915-1923, inacabada) de Marcel Duchamp. Pare del dadaisme i creador dels ready-mades, rep a l’espectador amb una obra enigmàtica i seductora. “L'acte creatiu no ho fa l'artista només; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seves interpretacions i intents de desxiframent”  en paraules de l’artista, on deixa ben clar el paper actiu del públic en l’art contemporani. Els hipotètics oficis dels solters susciten debat entre els assistents: un soldat, un granger o un sarcerdot, fins i tot?

L’anhel de Duchamp segueix present a l’interior de la sala gràcies a les escultures de Sherrie Levine. “Solters (a partir de Marcel Duchamp)” (1990) que representa amb un to irònic sis dels solters desitjosos de l’obra anterior. Del dadaisme a l’apropiacionisme, el recorregut de l’exposició ens mostra també l’evolució de l’art contemporani en diversos moviments artístics. Com a representant autòcton, un quadre de Miquel Barceló; una finestra cap a la seva trajectòria, on recupera els grans gèneres pictòrics també presents en el segle XX. 


El desig carnal, interpersonal; el desig esperançador, incert. I el desig de crear quelcom d’Anish Kapoor. Tots ells ben diferents, però a la vegada comuns. L’obra per excel·lència, “Jo desitjo el teu desig” (2003) de l’artista brasilera Rivane Neuenschwander, és una antologia d’anhels, d’ambicions personals. Inspirada en una església de Salvador de Badia, l’obra recull desitjos aliens en cintes de colors. El públic ha d’escollir el desig, creat per algú altre, que vol que es compleixi. Un banc de desitjos que crea una relació molt íntima, una xarxa de desitjos per creure en l’optimisme i la superació. Els presents s’apropen, tímids, davant del gran ventall de quimeres i aspiracions de persones alienes. Dues voltes al canell, tres nusos i el desig es complirà un cop es desfili la cinta. 

“Què desitjar” és una passejada artística pels valors i voluntats de la societat actual, una mirada creativa i empàtica de les relacions humanes i de les grans qüestions sense resposta del món contemporani. A dia d’avui, i fins a finals d’abril, es pot gaudir d’aquest banc d’emocions al primer pis del Caixafòrum de Barcelona.