Entre històries i llibres

Obrim la porta de vidre que dóna al carrer Canuda i ens submergim en l’atmosfera de l’Escola d’Escriptura. A les parets, les novel·les publicades pels seus alumnes donen la benvinguda als futurs alumnes, indecisos de la qualitat del seu do. Tal i com ens explicava Pau Pérez, un dels directors de l’Escola, estan molt orgullosos dels llibres publicats, pel que “cada any per Sant Jordi elaborem un plafó i exposem tots els llibres editats al llarg del curs”. Aquest, roman imponent a la paret frontal.

La seva recepció, petita, amb mobles de fusta, rep més de 1.700 alumnes i 100 professors l’any. Ja ho diuen, és la segona escola d’escriptors més important del món, en influència i alumnes, trepitjant els talons al GothamWriters Workshop, de Nova York. L’ensenyament de les arts i l’ofici de la paraula, la seva raó de ser. Modificada la seva personalitat jurídica el passat juny, passant a ser una Societat Limitada propietat 100% de l’Ateneu, espera així facilitar el seu desenvolupament i autonomia.

L’Escola realitza més de 90 cursos presencials, com ara “Mitologia per a escriptors”, “Narrativa per il·lustradors” o “Escriure des dels cinc sentits”. Un ventall d’ofertes que intenta cobrir tots els gèneres literaris, fent especial esment a la novel·la i el conte, principals itineraris de l’Escola. Augmentat un 4.3% la matriculació respecte a l’exercici anterior, a més dels cursos i les presentacions del llibres dels alumnes, destaca el cicle “Amb veu pròpia”, celebrat des de fa vuit anys i consistent en diàlegs amb els principals escriptors del panorama estatal. Molta lectura, originalitat i bon ús de la llengua són els ingredients que couen una bona novel·la, ens explica Jordi Muñoz, un dels directors de la casa.

Des de fa 4 anys, l’entitat s’ha obert al món virtual, impartint cursos a través de la xarxa i mitjançant el campus virtual de l’entitat. “A l’actualitat el 25% dels nostres alumnes estan matriculats a cursos online”. Una proposta en un inici arriscada, per por a perdre el contacte personal i la proximitat alumne-professor, que l’equip docent ha resolt eficaçment, a través d’eines com les vídeo-correccions dels exercicis, que simulen les dinàmiques a l’aula. “El creixement d’alumnes ha estat exponencial”, comenta Muñoz, sense poder amagar la seva satisfacció.

Adreçada a totes les persones amants de la llengua i la literatura que vulguin convertir la seva passió en ofici, l’Escola acompanya els alumnes en el camí de la redacció de l’obra, passant per les tres fases principals: aprenentatge de la metodologia, coneixement de la pròpia obra i els seus personatges i reforçament de l’hàbit d’escriure. “A segon curs, quan portàvem 5 setmanes de classe, va entrar el professor i ens va preguntar: quants de vosaltres heu anat algun cop a fer un cafè amb els vostres protagonistes?”, comentava Carolina Soler, alumna de l’Escola que publica la seva primera novel·la, Ulls de gel, el 21 d’aquest més. La seva perplexitat inicial donà lloc a un viatge personal mitjançant el qual Soler va conèixer i va acabar de perfilar els seus personatges. Posteriorment, l’Escola orienta l’escriptor en el procés de publicació, bé a través de fires literàries i concursos o posant-los en contacte amb les editorials i/o agents literaris.

Grans escriptors han passat per l’Escola com alumnes i ara hi són com a professors, compartint taula amb catedràtics universitaris de renom, crítics literaris i els principals editors de Barcelona. Una atenció personalitzada, en classes amb un màxim de 12 alumnes és el valor afegit que dóna l’Escola, sent un dels pilars del seu èxit. Anys d’esforços que han desembocat en satisfacció per la feina ben feta, reconeguda a nivell internacional.

A final de mes es tanca el període de matriculació als cursos de primavera, que compten amb una nova oferta literària

El 26 de març serà el darrer dia per matricular-se al gran ventall de cursos presencials que ofereix l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. En aquest tercer trimestre, l’Escola ofereix una dotzena de cursos nous per a tots aquells interessats en l’escriptura, la literatura i les humanitats. Amb una plantilla docent que arriba al centenar de professors, la segona escola d’escriptura més important del món segueix creixent i proposa cada trimestre iniciatives literàries diferents.

Imatge dels llibrets d'informació sobre els cursos //Sandra Tello

La base de l’Escola és l’itinerari per a narradors, on durant tres anys l’alumne coneix a fons l’ofici de narrar novel·la, o bé conte. D’altra banda, el centre també compta amb una gran sèrie de cursos especialitzats, de gèneres variats. Guions de cinema, televisió, poesia, teatre; relats humorístics, de ciència-ficció, novel·la policíaca són alguns dels programes que en blocs de 15, 20 o 30 hores els alumnes poden cursar per tal d’endinsar-se en àmbits més concrets de l’escriptura.

Aquesta primavera s’inicien les classes a partir del dimarts 2 d’abril i com a novetats, l’Escola proposa un taller “d’Introducció a la columna periodística” –impartit per Rosa Sala Rose, assagista i crítica literària– i “Escriure prosa poètica” –dirigit per Esmeralda Berbel, escriptora–, entre d’altres. Els cursos estan plantejats per definir bé el gènere en qüestió, analitzar exemples actuals i també delimitar el que està ben escrit i el que no. Un altre gènere que es pot treballar en aquest trimestre és l’aventura. Roger Coch condueix el curs que tractarà les claus perquè aquesta ficció funcioni i esdevingui un èxit.

A banda d’escriptura, també hi ha cursos de literatura i humanitats. En aquest cas, el nucli d’estudi són Émile Zola, Hunter S.Thompson, o bé Philip Roth. La professora Teresa Martín, per exemple, donarà les claus per a entendre la literatura de Borges: el temps i l’eternitat, la cerca del centre, les imatges i els símbols.

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu també disposa d’un seguit de cursos virtuals, l'itinerari per narradors. No obstant, les classes van començar a finals de gener. Per acabar, una altra vessant que també cobreix els cursos són sobre l’oralitat: “Contar contes” i “Seduir amb la paraula”.

Carolina Solé: "Llegia l’últim paràgraf d’un llibre i pensava que m’encantaria poder provocar aquesta sensació a algú altre"

La sala és buida, hi regna el silenci. Carolina Solé ens conta la funció d'aquella habitació i ens confessa, un poc nerviosa, que és la seva primera entrevista. Tot canvia quan les càmeres s'encenen. Segura i decidida, l'antiga alumna i la nova debutant explica què la va portar fins l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i quines són les seves sensacions a dues setmanes del llançament del seu primer llibre, Ulls de Gel.

Què la va portar fins l’escola?
Jo crec que als que ens agrada molt llegir tard o d’hora acabem escrivint alguna cosa. Vaig escriure un text, el vaig donar a una amiga i em va dir: “M’ho he passat molt bé, però jo diria que et falta ofici”, i per tant, he vingut a aprendre l’ofici.
 
És a dir, ja havia escrit abans d’arribar a l’Escola
Molt poquet. Només un text petit i per provar-ho. I en vista del resultat vaig venir a aprendre’n ràpidament.
 
Ens podria explicar una mica com funcionen les classes de l’Escola?
Hem de partir de la base que tothom que ve aquí té ganes d’escriure, el què passa que no tothom té ganes de fer l’esforç per aprendre a fer-ho bé. Les classes estan estructurades amb un màxim de 12 persones amb el professor. Sobretot el primer curs -que a mi me’l va impartir un dels directors de l’escola, en Pau Pérez- t’ensenyen les tècniques, la metodologia. Tots aquests recursos que t’ensenyen els has de practicar. Hi ha un índex i tu a cada classe t’expliquen com es fa i et posen deures. Aleshores, tota la classe fa els deures i porta una còpia per a tothom. A la classe següent es revisa, tothom ha llegit prèviament els textos de tothom, i entre tots decidim què està bé, tothom hi diu la seva. Està molt bé perquè n’aprens molt tan dels teus textos, com dels de la resta d’alumnes.

Creu que s’ha de venir a l’Escola amb una vena artística, o bé te l’ensenyen?
No, no. Quan parlen de les muses penso...molt bé. Al matí quan em poso a escriure que els hi faig un truc i si vénen bé i sinó, començo sense elles. Això de les muses queda molt bé dir-ho, però és com qualsevol altre ofici, perquè et respectin per sobreviure i viure d’això, has de treballar molt, i molt bé, mirar tots els detalls i formar-te. Jo ho veig força difícil que una persona que no ha escrit mai sense venir aquí que pugui aconseguir fer un llibre, és difícil. Aquí t’ensenyen molt bé les tècniques i van molt per feina. Amb tres anys, pots aprendre molt i això, té un valor.
 
Li agradaria donar classes a l’Escola?
Em sembla que encara em queda molt recorregut. Jo acabo d’acabar. De fet, a l’abril, començo un altre programa amb l’Andreu Martín sobre novel·la negra, es diu novel·la policíaca. De moment em fa més il·lusió ser alumna i seguir aprenent que fer de professora. No m’hi veuria pas en cor de fer-ho.
 
Qui la va inspirar per començar a escriure, té algun ídol dins la literatura?
A mi em va passar una cosa que crec que li ha passat a molta gent. D’entrada, als que ens agrada llegir ens passa moltes vegades que se’ns fa de dia; una nit et poses a llegir i veus que hauràs d’anar a treballar o a l’Escola i has de tancar el llibre de pressa. A més, darrerament em passava molt -no sé si pel fet que vaig pujar el nivell de les lectures- que llegia el darrer paràgraf d’un llibre, el tancava i pensava: “És que m’encantaria poder provocar aquesta sensació que tinc ara a algú altre”. És a dir, emocionar, sacsejar...Això és molt bonic perquè a mi, segons quines escenes m’emocionen molt. A vegades, els hi passen coses als protagonistes que t’emociones quan les escrius!
 
És a dir, tu ja entres en els personatges del teu llibre
Totalment. Tu estàs escrivint una escena de por i estàs neguitós. O bé quan és una escena molt trista, a vegades cau alguna llàgrima i tot. És la gràcia de tot plegat.

 
Pel que ens ha explicat, se la veu una romàntica dels llibres en paper
A mi m’agraden de paper perquè tinc un mal costum, que no es pot dir gaire, que és que jo subratllo els llibres, ho sento molt. Quan veig una frase o un paràgraf que m’emociona o m’afecta o el trobo espectacular, l’haig de subratllar, no puc evitar-ho. Llavors, clar, el llibre electrònic em costa més.
 
Creu que es perd d’alguna manera la màgia de llegir amb els llibres electrònics?
No, la màgia de llegir, no. És una altre format, que és nou i que té uns avantatges i uns inconvenients, com totes les coses noves. Jo crec que hi haurà gent que s’hi aficionarà. Pel tema del pes és molt còmode, com portar una biblioteca a sobre.
 
Pels autors és tan còmode?
Ja et dic, a mi m’agrada més el paper. Però m’agrada més perquè jo llegeixo subratllant. Llavors, clar. Hi ha dos llibres molt gruixuts que he llegit amb llibre electrònic i la veritat és que no m’agrada. A mi m’agrada més tocar-lo, l’olor...

Creu que podrà algun dia viure de l’escriptura?
Aquest seria el tema. Ja ho veurem, no ho sé. A veure què tal funciona “Ulls de Gel” i després ja veurem.
 
 
Fe d'errors: el seu cognom és Solé i no Soler. Ens vàrem confondre amb la descripció que donava d'ella Columna Edicions.

L’Ateneu publica les memòries de 2012

A partir d’avui pel matí, ja està disponible a la web de l’Ateneu Barcelonès la memòria de l’any anterior. Cada mes de març, la institució publica l’activitat anual de l’entitat, tan pel que fa a aspectes econòmics, culturals, les novetats respecte l’any anterior, etc. Coincidint amb l’Assemblea General de Socis que tindrà lloc el proper 20 de març, l’Ateneu posa a disposició de tothom la informació anual de l’entitat.

Portada de la memòria de 2012

En el document, s’hi troba l’evolució del volum de socis. A més, també desglossa la diversitat d’actes, tertúlies i cicles que s’han realitzat durant el 2012. Per exemple, l’any passat van tenir lloc 348 actes, 62 menys que el 2011. Tota l’activitat cultural està explicada detalladament per seccions, per temàtica. En aquest sentit, l’heterogeneïtat cultural segueix present en les iniciatives de la institució. D’altra banda, la memòria també recull la informació anual de la Biblioteca, com ara les visites al portal digital. 

L’Escola d’Escriptura també té un capítol en la publicació anual de l’Ateneu. La informació fa referència a un estudi exhaustiu de l’oferta de cursos, els alumnes, el professorat i els llibres publicats. Pel que fa a la difusió i la presència en els mitjans, l’Ateneu remarca la seva incidència en les xarxes socials, en constant augment. Tot l’equip que fa possible el funcionament de l’entitat es pot trobar al dossier, el seu càrrec i la secció on treballa.  

Un bon gruix de les pàgines de la memòria estan destinades a l’activitat econòmica de la institució. Ingressos, despeses, patrocinadors, pressupostos, subvencions, etc. tot plegat per fer balanç de la seva situació econòmica.

El document també s’utilitza com a full de ruta de l’Assemblea general de socis, un testimoni escrit sobre l’any anterior. Un dels punts que cal destacar és la revisió d’objectius de l’any 2012 i els plans del 2013, fites principals de la Junta Directiva actual, encapçalada per Francesc Cabana.

Bernat Dedéu: "No podria viure sense aquesta casa"

El trobem a la cafeteria, envoltat de cafè i converses.  Ens farà passar a un pati amb tauletes de pedra, palmeres i un petit estany. Un oasi al cor de Barcelona. La fina pluja no difumina la conversa, propera i prou personal. Es nota que entre aquelles parets s’hi sent com a casa. Soci jove i membre de la Junta Directiva com a vocal quart, Bernat Dedéu ens mostra, a través de la seva mirada, el respecte i l’estima que sent per la Institució. 

Part 1: coneixem-lo

Descriu-te en tres paraules

La primera és fàcil (to irònic). Ignorant, irreverent i impossible.

Respecte a la ignorància, ets poeta, filòsof, músic i articulista...

Sí, he fet alguns poemes, però són extremadament cursis i dolents i per tant mereixen ser esborrats del temps. Jo acostumo a posar filòsof i músic, perquè és el que intento fer, escriure el món a través dels pensaments i els sons.

Tot i no ser periodista, què et va portar a exercir el periodisme? Perquè has estat a grans mitjans com el Punt Avui o El País.

Doncs, com tot el que m’ha passat a la vida, per casualitat. Tot va començar al pati de l’Ateneu, quan un amic que presentava tertúlies radiofòniques em va portar a Catalunya Ràdio amb 18 anys. A partir d’allà he anat saltant de tertúlia en tertúlia, ja que tenia certa gràcia explicant-me. No ha estat una carrera meditada, i estic segur que algun dia s’acabarà pel seu propi pes. 

                                                        

Parlan's del llibre "Promeses", amb el que vas guanyar el Ciutat de Gandía

Va ser una obra que vaig escriure molt ràpidament, degut a una obsessió; un quadre. Els dissabtes, quan vivia a Nova York, anava al museu Whithney, i allà hi havia un quadre que es diu “The promise”, de Barnett Newman. Visitant-lo cada setmana  se’m va acudir la idea de fer la història d’una persona que es queda mirant aquella obra.

Part 2: centrem-nos en l'Ateneu

Quan vas decidir començar a formar part de la Junta Directiva?

Novament, la casualitat. M’ho va demanar en Ferran Mascarell, que abans de ser Conseller de Cultura volia encapçalar una candidatura. Jo coneixia prou la casa i la Junta volia cares més joves de l’habitual. I com és una casa que m’ha donat tantes coses, no vaig saber dir que no. Finalment el Ferran el van fer Conseller i no es va presentar, però estic molt content de formar part de la Junta del Francesc Cabana.

Quin és el teu paper dintre de la Junta?

El President va encarregar, de forma molt encertada, a cada vocal una funció específica. La meva va ser ajudar en les tasques de programació i la Ponència de Música, donat que estava vacant. I a partir d’aquí em vaig inventar el festival “Artistes residents”.

Pots explicar-nos aquesta iniciativa?

Va ser una idea que va sorgir molt espontàniament. Vaig convidar a uns companys a fer un concert, que va anar molt bé i va venir molta gent jove. Pel que vaig pensar que una bona alternativa al panorama musical català seria crear un festival de regularitat anual, amb disparitat d’estils i adreçat a unes formacions que ens oferissin una mostra del seu art. I tot plegat va esdevenir en un orgasme de música.

[...] No tota la gent jove pot pagar la quota mensual a més de que tenim vida universitària i altres coses a fer. Crec que és fonamental una web nova, que ens proporcionarà un públic més internauta.  També interessa que l’Ateneu creï els seus vídeos i imatges, perquè partim d’una cultura visual. Però tenim gent jove a la casa, la prova és la Junta, on hi ha una persona de 40 anys, una de 33 i una de 25. Això, a les Juntes dels anys 70 era inimaginable. A més, aquesta casa no és aliena als canvis. S’hi ha fet un cicle sobre el futur del federalisme i l’independentisme, però no ho fem perquè pensem que la nostra audiència és independentista, sinó perquè és un tema que preocupa. Quan l’Ateneu es polititza en el sentit partidista, perd. 

Externament pot veure’s com una entitat una mica elitista. Què en penses d’aquesta opinió?

Jo sempre que m’ho diuen dic: osti! Hi ha 4.000 elitistes a Barcelona. És com quan em diuen que som una casa de pijos.

D’acord, però en comparació als habitants de Barcelona...

És que no és una entitat elitista ni ho ha volgut ser. Primer, perquè hi ha una massa de socis enorme, per ser un club privat, tots els nostres actes són oberts i la quota, de 30 euros mensuals, si utilitzes la casa, és més que assequible. Tampoc tenim voluntat elitista pel que fa a la programació. Sí que és cert que l’estar ubicat en un palau, l’entrada senyorial, s’estableix un cert clixé, però cada cop està més esvaït.

Et veus algun dia presentant-te a les eleccions com a President de l’Ateneu?

Catalunya no s’ho mereix. Mai em faria soci d’un Ateneu que em tingués a mi com a President, per dir-ho en marxista. Pobres socis...vaja! si voten i tal... M’ho ha dit més d’un amic, que m’hi presenti, però és que jo m’estimo massa aquesta casa. Seria com casar-me amb una dona que estimo.

Francesc Cabana: "M'agradaria que em recordessin com el president d'un bon equip"

Tot i tenir una agenda molt apretada, el president de l'Ateneu, Francesc Cabana, ens rep a la sala de la Presidència. Amb entuasiasme i paciència, ens explica les seves vivències a la institució, primer com a soci i després com a membre de la Junta i president. Advocat, especialista en història econòmica i Col·legiat d'honor al Col·legi de periodistes, Cabana considera l'Ateneu un lloc de trobada i de debat cultural. Les seves paraules s'omplen d'admiració per a l'entitat on hi passa gran part del dia. Amant de la seva biblioteca, té un gran apreci per tota la història que recull l'edifici del carrer Canuda.

Parlem dels seus inicis, a quina edat es va fer soci de l’Ateneu?

Deuria ser als anys 90, així que jo tenia uns 52 o 53 anys.

Podria compartir amb nosaltres alguna anècdota sobre el seu passat a l’Ateneu?

De l’Ateneu en vaig sentir a parlar molt al meu oncle i padrí, ateneista empedreït i  llibreter, que un cop jubilat es passava moltes hores al dia entre aquestes parets.  Em vaig fer soci per la biblioteca, una de les joies d’aquesta casa, sobretot pel que fa a obres del S.XIX. Cal dir que no he estat un soci ateneista d’aquests que s’hi passen hores al jardí, perquè hi he vingut, més aviat, a treballar.

Què el va impulsar a voler formar part de la cúpula dirigent de l’entitat?

De fet vaig entrar com a ponent d’economia i al cap d’un temps l’Oriol Bohigas em va demanar si volia formar part de la Junta Directiva, del seu segon mandat, de manera que vaig entrar com a vicepresident segon. Al 2011 vaig presentar la candidatura i vaig ser escollit President de manera democràtica per part de tota la Junta.

De manera que inicialment va formar part de la Junta més aviat per la seva  trajectòria professional en l’àmbit de l’economia?

Sí, sóc advocat però he exercit més com economista. També sóc periodista i Col·legiat d’Honor del Col·legi de Periodistes, tota una honradesa per mi.

Parli’ns una mica de la seva “campanya electoral”, que va ser qualificada de “socioconvergent” (degut als suports rebuts per part de membres de CiU i PSC).

Bé, jo diria que la junta directiva actual és completament transversal des de un punt de vista polític. Alguns poden estar significats, però la majoria no. Jo diria que el denominador comú és la catalanitat, entesa com cadascú vulguis, però el que no fem són les juntes directives en un altre idioma que no sigui el català.

Com a entitat privada d’utilitat pública vostès reben subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació, per exemple. En aquest sentit, com han patit les retallades?
L’Ateneu té la sort que s’autofinança. Té al voltant dels 4.000 socis i entre els ingressos procedents dels socis mateixos i d’alguna entitat complementària, com l’Escola d’Escriptura, tenim uns balanços que no compensen totalment les despeses però s’hi apropen. Les retallades les patim, però menys que altres entitats culturals. Tenim alguns espònsors també, com ara La Caixa, amb la que tenim una relació especial.

Quina creu que és l’aportació que la seva Junta Directiva farà a l’Ateneu, diferent a la d’altres juntes?

Hem intentat tenir més projecció social i entrar en el món online, de la joventut. Hi ha un tresor immens en aquesta casa, que són les conferències fetes durant trenta anys a l’Ateneu. Tot això ho volem posar a la disposició de tothom a través de la web. També tenim una biblioteca extraordinària que estem digitalitzant. Volem ampliar el número de socis i tot i que no hem agafat el millor moment econòmic, hi ha nous socis constantment. Finalment, volem continuar una obra que ja va començar Oriol Bohigas fa uns anys en el sentit de presència i d’activitat.