A la quarta planta de l'Ateneu, es respira un aire diferent. Cada aula és un món, immers en l'art d'escriure, en la literatura. Al final del llarg passadís hi trobem, amb la porta oberta a tothom, l'equip que fa possible l'engranatge de l'Escola. Són pocs, però ben avinguts, i entre ells ens espera Jordi Muñoz, un dels directors del centre. Amb gran entusiasme, Muñoz xerra una estona amb nosaltres per explicar-nos el dia a dia de l'Escola d'Escriptura.
Creu que
passar per una escola com aquesta dóna cer avantatge als escriptors, a l’hora
de publicar?
Nosaltres diem que la formació en escriptura creativa
té tres grans potes, que és el què es pot ensenyar. Primer cal tenir un bagatge
lector, uns referents literaris. S’ha de dominar l’eina, que és la llengua, i
usar-la d’una manera correcta. I el tercer, que forma part de l’eix dels
estudis de l’Escola, conèixer i practicar les tècniques literàries. [...] Però
l’escriptura també té una part d’ofici, cada persona té un món i unes històries
per explicar i és aquí on ve la part d’originalitat, de creació. D’aquí depèn,
d’alguna manera, el posterior èxit, o no, de tota creació literària.
[...]
L’Escola ensenya a explicar històries, a través dels
cursos de creació literària, sobretot l’itinerari per a narradors, que són 3
anys [...]. Però el que és cert és que l’Escola no actua d’agent literari, sinó
que el què fa és explicar una vegada tenen un recull de contes, una novel·la o un
poemari, com poden entrar en tot el què és la trajectòria per a publicar. Bé a
través d’un certamen literari, d’un agent literari, o d’una editorial.
I aquests tres
pilars dels quals parlava, creu que són les característiques bàsiques que ha de
tenir un bon escriptor?
Són fonamentals, però hi ha un món interior i una
originalitat que depèn de cadascú. Aquesta manera personal d’explicar una
història és on sovint diem que rau la qualitat literària d’una obra.
Parlant una
mica del funcionament de l’Escola, creu que gràcies als cursos online i el Campus
Virtual, el nombre d’alumnes ha anat en augment?
És ben cert. Fins fa quatre anys no teníem un format
digital de formació i és curiós, perquè som la segona escola més gran a nivell
mundial i la primera a Europa. [...] En aquests moments, hem de dir que a
partir de la proposta online, el creixement del nombre d’alumnes ha estat
exponencial. Els alumnes matriculats als cursos virtuals ja representen una
quarta part del total d’alumnes, ja que no hi ha limitació horària ni tampoc de
territori. El creixement ha estat tant en l’àmbit lingüístic de la llengua
catalana, com també als territoris de parla castellana –a la resta de l’Estat i
a Llatinoamèrica–. I en aquesta línia seguim treballant: fent arribar a més
persones i més lluny la proposta formativa de l’Escola.
Quin criteri
té l’Escola a l’hora d’escollir el seu equip docent?
És un perfil divers, sense dubte. És important que el
professorat tingui un coneixement de primera mà dels continguts dels cursos,
però a la vegada que pugui generar una dinàmica de grup. El claustre de l’Escola
està format per escriptors de primera línia, que tenen novetat editorial
periòdica, també per editors –dels principals grups editorials de Barcelona–,
per crítics literaris i per professorat universitari de renom.
De la mateixa
manera que les universitats tenen convenis amb centres estrangers, quina
connexió té l’Escola amb centres foranis?
L’Escola d’Escriptura forma part d’una xarxa,
l’Associació Europea de Programes d’Escriptura Creativa, formada per una
quinzena d’escoles, fins i tot alguna universitat europea, i la Casa de Letras
de Buenos Aires. Des de fa anys, es treballa d’una manera directa, amb un
intercanvi de programes i professorat. Anualment, es fa un simposi, una trobada
europea per compartir i posar al dia les propostes que s’elaboren. [...] Així
com a tot l’àmbit anglosaxó, l’escriptura literària està incorporada en les facultats,
sobretot en l’àmbit mediterrani ha quedat una mica més al marge i un dels
projectes que està impulsant l’Escola i la Xarxa Europea és el reconeixement
oficial, i universitari, en la formació d’escriptura literària. [...] El procés
de reconeixement dels estudis que s’imparteixen a l’Escola de l’Ateneu
Barcelonès, portarà un temps, però és un dels nostres objectius i creiem que el
reconeixement oficial serà un fet.
Des de la
direcció, quin record esperen que s’enduguin els alumnes un cop han acabat els seus
estudis?
La tasca del docent és crear una dinàmica que generi
confiança i potencial de creació, també entre els companys i companyes dels
grups. Hem de dir que l’heterogeneïtat i la composició dels grups és molt
diversa, amb alumnes de 18 a 80 anys. Per tant, una diversitat d’expectatives, de
formació anterior, de professions, d’estudis, etc. També hi ha
un curs que mimem d’una manera especial, el curs de joves escriptors, de 15 a 17 anys,
que n’estem contents i orgullosos de poder-lo programar trimestre rere
trimestre. Però el què ens satisfà és veure com els alumnes, sobretot després
del primer any ens diuen: “He après les tècniques d’escriure, com construir una
història, però el què en un any he après és que llegeixo d’una manera
diferent”. I doncs, el mateix que passa amb la gent que es forma en altres
disciplines artístiques, veus una pel·lícula, una coreografia diferent, una
obra de teatre, una peça musical...es llegeix, també, d’una manera diferent.
