El professor Josep Maria Cortès presenta la seva tesi doctoral sobre l’economia catalana dels inicis del segle XX

“La tecnòpolis catalana1900-1936. El pensament organitzatiu a Catalunya” és el títol que dóna peu al treball doctoral del professor d’Economia de la UB Josep Mª Cortès. L’acte de presentació va tenir lloc el dimecres 27 de febrer a la sala Verdaguer, en el qual Cortès va ser acompanyat pel rector de la UB Dídac Ramírez i el professor de Política Econòmica de la UB, Francesc Roca.  

D'esquerra a dreta: Josep Mª Cortès, Dídac Ramírez i Francesc Roca // Sandra Tello

Cortès va assegurar que aquesta obra és producte de “l’ofici de professor” i per tant, la considera més aviat un llibre “professoral”. La tesi desenvolupa, com bé indica el seu títol, una reflexió sobre l’organització del treball a Catalunya del 1900 fins a l’inici de la Guerra Civil. Per fer-ho, el professor d’Economia de la UB ha recollit i analitzat les aportacions de 10 autors catalans d’aquella època, tots ells d’àmbits diversos i amb perspectives oposades –conservadors i progressistes–. Pedagogs, metges, antropòlegs, polítics, demògraf, etc. partien que les idees, el capital i els homes són els pilars perquè un país avanci. En aquest sentit, s’ha d’introduir el concepte que també recull el títol del llibre: “la tecnòpolis catalana”. Cortès la va definir com “la societat que conviu a partir d’una tecnologia, la qual articula la vida”.

El rector de la UB va emfatitzar en la importància d’aquesta tesi a dia d’avui, en tant que “la història s’ha de pensar com una reflexió del present”. Els eixos que marquen el discurs del llibre són el context polític –el noucentisme, on es desenvolupa la idea de tecnòpolis–, el procés de canvi econòmic –d’una economia real a una economia financera–, el risc que desapareguin les classes mitjanes catalanes i el paper fonamental de l’educació –on s’hi cuidaven, en particular, els estudis superiors–.

A l’altra banda de la taula, el professor Roca va destacar la feina de l’autor per haver reunit  els pensaments de deu autors que, partint del model americà d’organització del treball –el taylorisme i el fordisme–, expliquen com es poden fer grans projectes sense grans empreses.

Cortès articula la seva tesi a partir dels dos models de societat que defineixen els deu autors: la menestralia i una versió aplicada del fordisme. La primera fa referència a la idea romàntica del què es coneix com la ciutat dels oficis, on cadascú té una professió, fet que redistribueix la riquesa. La segona, es basa en la cadena de producció, on es desenvolupa el producte de masses i s’exigeix un factor humà qualificat. 

Pere Corominas, Josep MariaTallada, Prat de la Riba, Josep Ruiz Castellà i Cebrià Montoliu són alguns dels deu autors amb els quals Cortès ha conjugat el seu treball de camp que fins ara, ha estat poc explorat per la branca econòmica catalana.