Entre històries i llibres

Obrim la porta de vidre que dóna al carrer Canuda i ens submergim en l’atmosfera de l’Escola d’Escriptura. A les parets, les novel·les publicades pels seus alumnes donen la benvinguda als futurs alumnes, indecisos de la qualitat del seu do. Tal i com ens explicava Pau Pérez, un dels directors de l’Escola, estan molt orgullosos dels llibres publicats, pel que “cada any per Sant Jordi elaborem un plafó i exposem tots els llibres editats al llarg del curs”. Aquest, roman imponent a la paret frontal.

La seva recepció, petita, amb mobles de fusta, rep més de 1.700 alumnes i 100 professors l’any. Ja ho diuen, és la segona escola d’escriptors més important del món, en influència i alumnes, trepitjant els talons al GothamWriters Workshop, de Nova York. L’ensenyament de les arts i l’ofici de la paraula, la seva raó de ser. Modificada la seva personalitat jurídica el passat juny, passant a ser una Societat Limitada propietat 100% de l’Ateneu, espera així facilitar el seu desenvolupament i autonomia.

L’Escola realitza més de 90 cursos presencials, com ara “Mitologia per a escriptors”, “Narrativa per il·lustradors” o “Escriure des dels cinc sentits”. Un ventall d’ofertes que intenta cobrir tots els gèneres literaris, fent especial esment a la novel·la i el conte, principals itineraris de l’Escola. Augmentat un 4.3% la matriculació respecte a l’exercici anterior, a més dels cursos i les presentacions del llibres dels alumnes, destaca el cicle “Amb veu pròpia”, celebrat des de fa vuit anys i consistent en diàlegs amb els principals escriptors del panorama estatal. Molta lectura, originalitat i bon ús de la llengua són els ingredients que couen una bona novel·la, ens explica Jordi Muñoz, un dels directors de la casa.

Des de fa 4 anys, l’entitat s’ha obert al món virtual, impartint cursos a través de la xarxa i mitjançant el campus virtual de l’entitat. “A l’actualitat el 25% dels nostres alumnes estan matriculats a cursos online”. Una proposta en un inici arriscada, per por a perdre el contacte personal i la proximitat alumne-professor, que l’equip docent ha resolt eficaçment, a través d’eines com les vídeo-correccions dels exercicis, que simulen les dinàmiques a l’aula. “El creixement d’alumnes ha estat exponencial”, comenta Muñoz, sense poder amagar la seva satisfacció.

Adreçada a totes les persones amants de la llengua i la literatura que vulguin convertir la seva passió en ofici, l’Escola acompanya els alumnes en el camí de la redacció de l’obra, passant per les tres fases principals: aprenentatge de la metodologia, coneixement de la pròpia obra i els seus personatges i reforçament de l’hàbit d’escriure. “A segon curs, quan portàvem 5 setmanes de classe, va entrar el professor i ens va preguntar: quants de vosaltres heu anat algun cop a fer un cafè amb els vostres protagonistes?”, comentava Carolina Soler, alumna de l’Escola que publica la seva primera novel·la, Ulls de gel, el 21 d’aquest més. La seva perplexitat inicial donà lloc a un viatge personal mitjançant el qual Soler va conèixer i va acabar de perfilar els seus personatges. Posteriorment, l’Escola orienta l’escriptor en el procés de publicació, bé a través de fires literàries i concursos o posant-los en contacte amb les editorials i/o agents literaris.

Grans escriptors han passat per l’Escola com alumnes i ara hi són com a professors, compartint taula amb catedràtics universitaris de renom, crítics literaris i els principals editors de Barcelona. Una atenció personalitzada, en classes amb un màxim de 12 alumnes és el valor afegit que dóna l’Escola, sent un dels pilars del seu èxit. Anys d’esforços que han desembocat en satisfacció per la feina ben feta, reconeguda a nivell internacional.

Carolina Solé: "Llegia l’últim paràgraf d’un llibre i pensava que m’encantaria poder provocar aquesta sensació a algú altre"

La sala és buida, hi regna el silenci. Carolina Solé ens conta la funció d'aquella habitació i ens confessa, un poc nerviosa, que és la seva primera entrevista. Tot canvia quan les càmeres s'encenen. Segura i decidida, l'antiga alumna i la nova debutant explica què la va portar fins l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i quines són les seves sensacions a dues setmanes del llançament del seu primer llibre, Ulls de Gel.

Què la va portar fins l’escola?
Jo crec que als que ens agrada molt llegir tard o d’hora acabem escrivint alguna cosa. Vaig escriure un text, el vaig donar a una amiga i em va dir: “M’ho he passat molt bé, però jo diria que et falta ofici”, i per tant, he vingut a aprendre l’ofici.
 
És a dir, ja havia escrit abans d’arribar a l’Escola
Molt poquet. Només un text petit i per provar-ho. I en vista del resultat vaig venir a aprendre’n ràpidament.
 
Ens podria explicar una mica com funcionen les classes de l’Escola?
Hem de partir de la base que tothom que ve aquí té ganes d’escriure, el què passa que no tothom té ganes de fer l’esforç per aprendre a fer-ho bé. Les classes estan estructurades amb un màxim de 12 persones amb el professor. Sobretot el primer curs -que a mi me’l va impartir un dels directors de l’escola, en Pau Pérez- t’ensenyen les tècniques, la metodologia. Tots aquests recursos que t’ensenyen els has de practicar. Hi ha un índex i tu a cada classe t’expliquen com es fa i et posen deures. Aleshores, tota la classe fa els deures i porta una còpia per a tothom. A la classe següent es revisa, tothom ha llegit prèviament els textos de tothom, i entre tots decidim què està bé, tothom hi diu la seva. Està molt bé perquè n’aprens molt tan dels teus textos, com dels de la resta d’alumnes.

Creu que s’ha de venir a l’Escola amb una vena artística, o bé te l’ensenyen?
No, no. Quan parlen de les muses penso...molt bé. Al matí quan em poso a escriure que els hi faig un truc i si vénen bé i sinó, començo sense elles. Això de les muses queda molt bé dir-ho, però és com qualsevol altre ofici, perquè et respectin per sobreviure i viure d’això, has de treballar molt, i molt bé, mirar tots els detalls i formar-te. Jo ho veig força difícil que una persona que no ha escrit mai sense venir aquí que pugui aconseguir fer un llibre, és difícil. Aquí t’ensenyen molt bé les tècniques i van molt per feina. Amb tres anys, pots aprendre molt i això, té un valor.
 
Li agradaria donar classes a l’Escola?
Em sembla que encara em queda molt recorregut. Jo acabo d’acabar. De fet, a l’abril, començo un altre programa amb l’Andreu Martín sobre novel·la negra, es diu novel·la policíaca. De moment em fa més il·lusió ser alumna i seguir aprenent que fer de professora. No m’hi veuria pas en cor de fer-ho.
 
Qui la va inspirar per començar a escriure, té algun ídol dins la literatura?
A mi em va passar una cosa que crec que li ha passat a molta gent. D’entrada, als que ens agrada llegir ens passa moltes vegades que se’ns fa de dia; una nit et poses a llegir i veus que hauràs d’anar a treballar o a l’Escola i has de tancar el llibre de pressa. A més, darrerament em passava molt -no sé si pel fet que vaig pujar el nivell de les lectures- que llegia el darrer paràgraf d’un llibre, el tancava i pensava: “És que m’encantaria poder provocar aquesta sensació que tinc ara a algú altre”. És a dir, emocionar, sacsejar...Això és molt bonic perquè a mi, segons quines escenes m’emocionen molt. A vegades, els hi passen coses als protagonistes que t’emociones quan les escrius!
 
És a dir, tu ja entres en els personatges del teu llibre
Totalment. Tu estàs escrivint una escena de por i estàs neguitós. O bé quan és una escena molt trista, a vegades cau alguna llàgrima i tot. És la gràcia de tot plegat.

 
Pel que ens ha explicat, se la veu una romàntica dels llibres en paper
A mi m’agraden de paper perquè tinc un mal costum, que no es pot dir gaire, que és que jo subratllo els llibres, ho sento molt. Quan veig una frase o un paràgraf que m’emociona o m’afecta o el trobo espectacular, l’haig de subratllar, no puc evitar-ho. Llavors, clar, el llibre electrònic em costa més.
 
Creu que es perd d’alguna manera la màgia de llegir amb els llibres electrònics?
No, la màgia de llegir, no. És una altre format, que és nou i que té uns avantatges i uns inconvenients, com totes les coses noves. Jo crec que hi haurà gent que s’hi aficionarà. Pel tema del pes és molt còmode, com portar una biblioteca a sobre.
 
Pels autors és tan còmode?
Ja et dic, a mi m’agrada més el paper. Però m’agrada més perquè jo llegeixo subratllant. Llavors, clar. Hi ha dos llibres molt gruixuts que he llegit amb llibre electrònic i la veritat és que no m’agrada. A mi m’agrada més tocar-lo, l’olor...

Creu que podrà algun dia viure de l’escriptura?
Aquest seria el tema. Ja ho veurem, no ho sé. A veure què tal funciona “Ulls de Gel” i després ja veurem.
 
 
Fe d'errors: el seu cognom és Solé i no Soler. Ens vàrem confondre amb la descripció que donava d'ella Columna Edicions.