Un dels sectors
més afectats per la crisi, tant per la financera com per la de valors, ha estat
el periodístic. Quan s’explica, es fa sempre des de la perspectiva econòmica,
però Josep Maria Martí Font, fins fa poc redactor de El País va fer un gir a
aquestes explicacions. “La indústria cultural i els mitjans han tingut sempre
una relació incestuosa, però ara encara més”, afirma el periodista.
Des d’una
perspectiva personal, Martí Font va explicar als assistents de la Tertúlia
d’Arts Plàstiques què ha portat al periodisme cap a aquesta crisi cultural i de
valors. “Als anys 80, El País no acceptava cap invitació d’empreses de cap
mena. Així podies escriure el que et
donava la gana sobre qualsevol tema”, va dir. “El gran problema d’ara és que
els grans grups de comunicació no només tenen mitjans, sinó cultura”, va
afegir.
En aquesta línia
va remarcar els casos del Grup PRISA, propietari de SogePaq, i Planeta,
l’editorial espanyola més important i propietària de mitjans com La Razón o LaSexta. Per exemplificar aquest problema va parlar del suplement cultural de El
País, Babelia. “Editorials independents, com Anagrama o Tusquets, no sortien
quasi en les seves pàgines. Ara, això ni es discuteix, només apareixen els
llibres de la seva producció”.
 |
| Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste a la presentació. Neus Suñer |
Tot i que els
seus arguments principals van girar al voltant de la relació de les indústries
culturals amb les empreses de mitjans de comunicació, Martí Font va voler posar
èmfasi en altres aspectes que afecten a la professió periodística. “Ja no hi ha
un propietari del diari. No existeix la figura de l’empresari de premsa. Ara
només es pensa en les accions”, va afirmar. El periodista va ser molt crític
amb l’entrada d’empreses gestores i de fons d’inversions als mitjans perquè
“les decisions ja no es prenen sobre la màquina [mitjans de comunicació], sinó
sobre les finances de la màquina”. Per aquesta raó va remarcar molt el paper
del New York Times, que per a ell segueix sent el diari per excel·lència perquè
“només fa el diari”.
Martí Font va remarcar que amb aquesta situació, la
capacitat crítica dels mitjans tradicionals (sobretot de la premsa) s’està
perdent i que ara cal buscar-la a la xarxa, on es comença a trobar. Va destacar
l’important paper d’Internet en el sorgiment de nous mitjans i noves maneres de
comunicació, però el principal inconvenient que hi troba a aquest nou sistema
és que “el que és nou no ha acabat de néixer i el que és vell no ha acabat de
morir”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada