 |
| A l'esquerra, Anton Mª Espadaler; a la dreta, Francesc Parcerisas //Sandra Tello |
El professor de Literatura de la UB Anton Mª Espadaler va acompanyar a
l’autor en l’acte, tot lloant l’obra i la feina de Parcerisas. Tant és així,
que Espadaler definia al professor de l’Escola d’Escriptura com un “autor
intel·lectual peculiar que cerca la informació d’acord amb la seva formació
principal, la literària”. El dietari com a gènere literari, permet a l’autor
recollir anotacions, amb molta flexibilitat, fora del temps i l’espai.
D’aquesta manera, aconsegueix una varietat de tons que no seria possible en un
llibre de viatges o bé en un diari.
Les explicacions d’Espadaler despertaven rialles entre el públic, mentre
contava els secrets que amaga el dietari de Parcerisas. El llibre s’organitza
en tres blocs que s’entrellacen a voluntat de l’escriptor. La poesia, gènere
per excel·lència de l’autor, hi té una significació especial. El viatge a
Pequín s’emmarca en la tasca de docent de Parcerisas, on s’hi estableix com a
professor de traducció. Allà, selecciona poemes xinesos –prèviament versionats
a l’anglès– i els tradueix en català. Com a tot dietari, les vivències del
protagonista són un bloc fonamental. La mirada de l’autor, neta, com un
“badoc”, crea una “descripció subjectiva però acurada”, segons Espadaler. Aquestes
descripcions necessiten un contrapunt i aquí és on s’introdueixen els somnis, amb
una doble vessant –coherents, però alhora estranys–.
Francesc Parcerisas recordava la seva estància a Pequín amb nostàlgia,
satisfet de l’obra com a testimoni d’aquella experiència. Les diferències
culturals entre la cultura occidental i la Xina són abismals i l’autor en dóna
fe a la seva obra. Sense ambicions, sense pretensions i en paraules de
l’escriptor “amb la meva ignorància”, La
primavera a Pequín. Un dietari aplega les impressions d’una cultura
estrangera que topa amb la mediterraneïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada