L’essència xinesa des d’una mirada occidental

Deu minuts abans de començar, a la sala Sagarra només queden lliures un parell de fileres. Com si fos una classe magistral, els assistents duen sota el braç el llibre que serà el fil conductor de la trobada. En aquest cas però, més que una classe és una xerrada, amb amics, familiars i també alumnes, on Francesc Parcerisas presenta el seu nou llibre “La primavera a Pequín. Un dietari”.

A l'esquerra, Anton Mª Espadaler; a la dreta, Francesc Parcerisas //Sandra Tello

El professor de Literatura de la UB Anton Mª Espadaler va acompanyar a l’autor en l’acte, tot lloant l’obra i la feina de Parcerisas. Tant és així, que Espadaler definia al professor de l’Escola d’Escriptura com un “autor intel·lectual peculiar que cerca la informació d’acord amb la seva formació principal, la literària”. El dietari com a gènere literari, permet a l’autor recollir anotacions, amb molta flexibilitat, fora del temps i l’espai. D’aquesta manera, aconsegueix una varietat de tons que no seria possible en un llibre de viatges o bé en un diari.

Les explicacions d’Espadaler despertaven rialles entre el públic, mentre contava els secrets que amaga el dietari de Parcerisas. El llibre s’organitza en tres blocs que s’entrellacen a voluntat de l’escriptor. La poesia, gènere per excel·lència de l’autor, hi té una significació especial. El viatge a Pequín s’emmarca en la tasca de docent de Parcerisas, on s’hi estableix com a professor de traducció. Allà, selecciona poemes xinesos –prèviament versionats a l’anglès– i els tradueix en català. Com a tot dietari, les vivències del protagonista són un bloc fonamental. La mirada de l’autor, neta, com un “badoc”, crea una “descripció subjectiva però acurada”, segons Espadaler. Aquestes descripcions necessiten un contrapunt i aquí és on s’introdueixen els somnis, amb una doble vessant –coherents, però alhora estranys–. 

Francesc Parcerisas recordava la seva estància a Pequín amb nostàlgia, satisfet de l’obra com a testimoni d’aquella experiència. Les diferències culturals entre la cultura occidental i la Xina són abismals i l’autor en dóna fe a la seva obra. Sense ambicions, sense pretensions i en paraules de l’escriptor “amb la meva ignorància”, La primavera a Pequín. Un dietari aplega les impressions d’una cultura estrangera que topa amb la mediterraneïtat.

L’ex alumne de l’Escola d’Escriptura Ildefonso Falcones publica “La reina descalza”

Ambientada a les ciutats de Sevilla i Madrid de mitjans del segle XVIII, la nova novel·la de Ildefonso Falcones, a la venda des de el passat 21 de febrer, promet ser un èxit de vendes. “La reina descalza” explica la història de dues dones, una ex esclava negra i una jove gitana, instal·lades inicialment a la ciutat andalusa. Tot i l’adversitat de les situacions viscudes, els seus camins s’aniran creuant i acabaran establint una forta relació d’amistat. Un relat de traïcions i prejudicis racials, acompanyat d’una àmplia descripció del context històric i social de l’època, que transporta el lector a l’escenari on es desenvolupen les vides dels seus personatges.

Imatge de la portada de la novel·la.
Font: lacasadellibro.com

L’escriptor i advocat català ja ha venut més de 7 milions d’exemplars amb les seves dues primeres novel·les , “L’Església del mar” (2006) i “La mà de Fàtima” (2009). Traduït a més de 35 idiomes i amb mercat a 40 països diferents, l’autor torna a publicar amb l’Editorial Grijalbo, que ja té disponible l’edició en català.

Una carrera literària desenvolupada inicialment dins les parets de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la segona en nombre d’alumnes i de referència mundial, només darrere del Gotham Writers Workshop de Nova York.  El seu primer contacte amb l’Escola va ser amb “L’Església del mar”, ambientada a la Barcelona del segle XVI i fruit de quatre anys de treball. Un cop redactat el primer esborrany, l’escriptor va acudir als professionals de l’Escola d’Escriptura en busca de les correccions i suggeriments, que acabarien de configurar el treball, aconsellant, per exemple, una modificació en el títol per tal de fer-lo més comercial.

Però el de Falcones no és un cas aïllat. Altres escriptors/es de renom han passat per les aules del carrer Canuda, com ara Sílvia Alcántara amb “Olor de colònia” (2009) o Javier Fonseca, autor de nombrosos assajos sobre cinema i televisió. Un total de 92 llibres van ser publicats pels alumnes de l’Escola el curs 2011/2012, la majoria d’ells, novel·les i contes infantils. Amb una oferta de 90 cursos i la introducció de les TIC a través de seminaris online i un campus virtual, l’Escola d’Escriptura es consolida com a referent mundial després de 15 anys d’esforços. 

El professor Josep Maria Cortès presenta la seva tesi doctoral sobre l’economia catalana dels inicis del segle XX

“La tecnòpolis catalana1900-1936. El pensament organitzatiu a Catalunya” és el títol que dóna peu al treball doctoral del professor d’Economia de la UB Josep Mª Cortès. L’acte de presentació va tenir lloc el dimecres 27 de febrer a la sala Verdaguer, en el qual Cortès va ser acompanyat pel rector de la UB Dídac Ramírez i el professor de Política Econòmica de la UB, Francesc Roca.  

D'esquerra a dreta: Josep Mª Cortès, Dídac Ramírez i Francesc Roca // Sandra Tello

Cortès va assegurar que aquesta obra és producte de “l’ofici de professor” i per tant, la considera més aviat un llibre “professoral”. La tesi desenvolupa, com bé indica el seu títol, una reflexió sobre l’organització del treball a Catalunya del 1900 fins a l’inici de la Guerra Civil. Per fer-ho, el professor d’Economia de la UB ha recollit i analitzat les aportacions de 10 autors catalans d’aquella època, tots ells d’àmbits diversos i amb perspectives oposades –conservadors i progressistes–. Pedagogs, metges, antropòlegs, polítics, demògraf, etc. partien que les idees, el capital i els homes són els pilars perquè un país avanci. En aquest sentit, s’ha d’introduir el concepte que també recull el títol del llibre: “la tecnòpolis catalana”. Cortès la va definir com “la societat que conviu a partir d’una tecnologia, la qual articula la vida”.

El rector de la UB va emfatitzar en la importància d’aquesta tesi a dia d’avui, en tant que “la història s’ha de pensar com una reflexió del present”. Els eixos que marquen el discurs del llibre són el context polític –el noucentisme, on es desenvolupa la idea de tecnòpolis–, el procés de canvi econòmic –d’una economia real a una economia financera–, el risc que desapareguin les classes mitjanes catalanes i el paper fonamental de l’educació –on s’hi cuidaven, en particular, els estudis superiors–.

A l’altra banda de la taula, el professor Roca va destacar la feina de l’autor per haver reunit  els pensaments de deu autors que, partint del model americà d’organització del treball –el taylorisme i el fordisme–, expliquen com es poden fer grans projectes sense grans empreses.

Cortès articula la seva tesi a partir dels dos models de societat que defineixen els deu autors: la menestralia i una versió aplicada del fordisme. La primera fa referència a la idea romàntica del què es coneix com la ciutat dels oficis, on cadascú té una professió, fet que redistribueix la riquesa. La segona, es basa en la cadena de producció, on es desenvolupa el producte de masses i s’exigeix un factor humà qualificat. 

Pere Corominas, Josep MariaTallada, Prat de la Riba, Josep Ruiz Castellà i Cebrià Montoliu són alguns dels deu autors amb els quals Cortès ha conjugat el seu treball de camp que fins ara, ha estat poc explorat per la branca econòmica catalana.

La sala Verdaguer s’omple de gom a gom per a la presentació del llibre “On van a morir els ocells?”

La sala Verdaguer es va fer petita, deixant una desena de persones fora, en la presentació del llibre d’una de les professores de l’escola d’escriptura de l’Ateneu, Mar Tomàs, el passat dijous 14 de febrer. L’acte va ser molt dinàmic, combinant una conversa entre l’autora del llibre i el també professor d’escriptura Andreu Ayats i el recital d’un seguit de fragments de l’obra, de la veu de l’actriu Montse Guallar.

Andreu Ayats, Mar Tomàs i Montse Guallar // Sandra Tello

Amb l’obra com a tema central, Ayats va reflexionar sobre la literatura en general, fent una crida al públic que cal cultivar la lectura. L’autora va explicar el procés de creació de l’obra: “No volia fer una història d’amor, volia parlar d’infància”. El llibre transcorre al llarg del segle XIX a Granollers, ple de vivències, històries, paisatges, etc.

On van a morir els ocells? és un viatge d’emocions i sentiments on no tots els personatges troben una resposta. Tomàs, envoltada dels seus familiars, amics i alumnes  va convidar a tots els assistents a buscar la resposta del llibre, assegurant que  “les preguntes es responen amb preguntes, que són més importants que les respostes”.