El renàixer dels llibres oblidats

La seva olor i les fulles engroguides marquen la vellesa d’un llibre. Aquelles pàgines on Ramon Llull escrivia Blanquerna, una de les seves obres mestres, o on els admiradors d’Aristòtil transcrivien la seva saviesa, han servit per escriure la Història. El pas del temps també els hi afecta, i la humitat de les biblioteques causa estralls.

Al tenir ja la Història escrita, els llibres que van servir per fer-ho queden oblidats, i els fongs i l’acidesa ambiental se’ls van menjant. Des del 14 de desembre de 2010, i amb motiu del seu 150è aniversari, l’Ateneu Barcelonès rescata aquests llibres oblidats i els torna a la vida amb la iniciativa Apadrina un llibre!. Més de 3.000 volums del segle XVI, XVII i XVIII s’han posat a disposició de la ciutadania per ser apadrinats.

Inspirada en la iniciativa Adopt a book for Christmas de la British Library i amb l’ajuda de Teixell — que ha ajudat a restaurar llibres de la Biblioteca Nacional de Catalunya o l’Arxiu Nacional de Catalunya—, l’Ateneu Barcelonès intentarà, amb l’ajuda dels padrins, restaurar sinó tots, la majoria de volums de la seva biblioteca que ho necessitin. 

Formulari per a apadrinar un llibre// Neus Suñer.

Si la institució hagués de restaurar aquest llibres, els costos ascendirien fins al milió d’euros, cosa que “és impossible d’assumir per l’Ateneu”, com indica l’historiador Joaquim Coll. Per això, la tasca dels padrins és aportar un mínim de 35 euros o, si poden i volen, el total del que costa restaurar el llibre, per a poder començar la feina. A canvi, podran veure el seu nom en la caixa de preservació del llibre, es publicarà també als espais de l’Ateneu destinats al reconeixement dels donants, entrarà en el sorteig de lots de llibres i podran deduir fins al 40% de l’import destinat a l’apadrinament de la seva declaració de la renda.

Els preus dels apadrinaments oscil·len entre els 113 i 983 euros i els qui vulguin participar poden escollir des del catàleg online l’obra en què volen participar. A finals de 2012 ja s’havien aconseguit 14.000 euros amb les donacions dels padrins, que han permès restaurar un total de 52 obres. Quasi 150 persones han participat ja en aquest projecte i s’espera que en participin quasi el doble més, tot i que al principi es pensava finalitzar el projecte passats dos anys.

Llibres com Historia de los trabajos de Persiles y Sigismunda, de Miguel de Cervantes o Política de Dios, govierno de Christo, tyrania de Satanas, de Francisco de Quevedo, estan a punt de finalitzar la seva restauració. Però encara queden milers de llibres que guarden entre les seves pàgines pensaments i sentiments de qui els va escriure i que esperen pacientment el seu torn per poder renàixer.

L’essència xinesa des d’una mirada occidental

Deu minuts abans de començar, a la sala Sagarra només queden lliures un parell de fileres. Com si fos una classe magistral, els assistents duen sota el braç el llibre que serà el fil conductor de la trobada. En aquest cas però, més que una classe és una xerrada, amb amics, familiars i també alumnes, on Francesc Parcerisas presenta el seu nou llibre “La primavera a Pequín. Un dietari”.

A l'esquerra, Anton Mª Espadaler; a la dreta, Francesc Parcerisas //Sandra Tello

El professor de Literatura de la UB Anton Mª Espadaler va acompanyar a l’autor en l’acte, tot lloant l’obra i la feina de Parcerisas. Tant és així, que Espadaler definia al professor de l’Escola d’Escriptura com un “autor intel·lectual peculiar que cerca la informació d’acord amb la seva formació principal, la literària”. El dietari com a gènere literari, permet a l’autor recollir anotacions, amb molta flexibilitat, fora del temps i l’espai. D’aquesta manera, aconsegueix una varietat de tons que no seria possible en un llibre de viatges o bé en un diari.

Les explicacions d’Espadaler despertaven rialles entre el públic, mentre contava els secrets que amaga el dietari de Parcerisas. El llibre s’organitza en tres blocs que s’entrellacen a voluntat de l’escriptor. La poesia, gènere per excel·lència de l’autor, hi té una significació especial. El viatge a Pequín s’emmarca en la tasca de docent de Parcerisas, on s’hi estableix com a professor de traducció. Allà, selecciona poemes xinesos –prèviament versionats a l’anglès– i els tradueix en català. Com a tot dietari, les vivències del protagonista són un bloc fonamental. La mirada de l’autor, neta, com un “badoc”, crea una “descripció subjectiva però acurada”, segons Espadaler. Aquestes descripcions necessiten un contrapunt i aquí és on s’introdueixen els somnis, amb una doble vessant –coherents, però alhora estranys–. 

Francesc Parcerisas recordava la seva estància a Pequín amb nostàlgia, satisfet de l’obra com a testimoni d’aquella experiència. Les diferències culturals entre la cultura occidental i la Xina són abismals i l’autor en dóna fe a la seva obra. Sense ambicions, sense pretensions i en paraules de l’escriptor “amb la meva ignorància”, La primavera a Pequín. Un dietari aplega les impressions d’una cultura estrangera que topa amb la mediterraneïtat.

Entre històries i llibres

Obrim la porta de vidre que dóna al carrer Canuda i ens submergim en l’atmosfera de l’Escola d’Escriptura. A les parets, les novel·les publicades pels seus alumnes donen la benvinguda als futurs alumnes, indecisos de la qualitat del seu do. Tal i com ens explicava Pau Pérez, un dels directors de l’Escola, estan molt orgullosos dels llibres publicats, pel que “cada any per Sant Jordi elaborem un plafó i exposem tots els llibres editats al llarg del curs”. Aquest, roman imponent a la paret frontal.

La seva recepció, petita, amb mobles de fusta, rep més de 1.700 alumnes i 100 professors l’any. Ja ho diuen, és la segona escola d’escriptors més important del món, en influència i alumnes, trepitjant els talons al GothamWriters Workshop, de Nova York. L’ensenyament de les arts i l’ofici de la paraula, la seva raó de ser. Modificada la seva personalitat jurídica el passat juny, passant a ser una Societat Limitada propietat 100% de l’Ateneu, espera així facilitar el seu desenvolupament i autonomia.

L’Escola realitza més de 90 cursos presencials, com ara “Mitologia per a escriptors”, “Narrativa per il·lustradors” o “Escriure des dels cinc sentits”. Un ventall d’ofertes que intenta cobrir tots els gèneres literaris, fent especial esment a la novel·la i el conte, principals itineraris de l’Escola. Augmentat un 4.3% la matriculació respecte a l’exercici anterior, a més dels cursos i les presentacions del llibres dels alumnes, destaca el cicle “Amb veu pròpia”, celebrat des de fa vuit anys i consistent en diàlegs amb els principals escriptors del panorama estatal. Molta lectura, originalitat i bon ús de la llengua són els ingredients que couen una bona novel·la, ens explica Jordi Muñoz, un dels directors de la casa.

Des de fa 4 anys, l’entitat s’ha obert al món virtual, impartint cursos a través de la xarxa i mitjançant el campus virtual de l’entitat. “A l’actualitat el 25% dels nostres alumnes estan matriculats a cursos online”. Una proposta en un inici arriscada, per por a perdre el contacte personal i la proximitat alumne-professor, que l’equip docent ha resolt eficaçment, a través d’eines com les vídeo-correccions dels exercicis, que simulen les dinàmiques a l’aula. “El creixement d’alumnes ha estat exponencial”, comenta Muñoz, sense poder amagar la seva satisfacció.

Adreçada a totes les persones amants de la llengua i la literatura que vulguin convertir la seva passió en ofici, l’Escola acompanya els alumnes en el camí de la redacció de l’obra, passant per les tres fases principals: aprenentatge de la metodologia, coneixement de la pròpia obra i els seus personatges i reforçament de l’hàbit d’escriure. “A segon curs, quan portàvem 5 setmanes de classe, va entrar el professor i ens va preguntar: quants de vosaltres heu anat algun cop a fer un cafè amb els vostres protagonistes?”, comentava Carolina Soler, alumna de l’Escola que publica la seva primera novel·la, Ulls de gel, el 21 d’aquest més. La seva perplexitat inicial donà lloc a un viatge personal mitjançant el qual Soler va conèixer i va acabar de perfilar els seus personatges. Posteriorment, l’Escola orienta l’escriptor en el procés de publicació, bé a través de fires literàries i concursos o posant-los en contacte amb les editorials i/o agents literaris.

Grans escriptors han passat per l’Escola com alumnes i ara hi són com a professors, compartint taula amb catedràtics universitaris de renom, crítics literaris i els principals editors de Barcelona. Una atenció personalitzada, en classes amb un màxim de 12 alumnes és el valor afegit que dóna l’Escola, sent un dels pilars del seu èxit. Anys d’esforços que han desembocat en satisfacció per la feina ben feta, reconeguda a nivell internacional.

L’ex alumne de l’Escola d’Escriptura Ildefonso Falcones publica “La reina descalza”

Ambientada a les ciutats de Sevilla i Madrid de mitjans del segle XVIII, la nova novel·la de Ildefonso Falcones, a la venda des de el passat 21 de febrer, promet ser un èxit de vendes. “La reina descalza” explica la història de dues dones, una ex esclava negra i una jove gitana, instal·lades inicialment a la ciutat andalusa. Tot i l’adversitat de les situacions viscudes, els seus camins s’aniran creuant i acabaran establint una forta relació d’amistat. Un relat de traïcions i prejudicis racials, acompanyat d’una àmplia descripció del context històric i social de l’època, que transporta el lector a l’escenari on es desenvolupen les vides dels seus personatges.

Imatge de la portada de la novel·la.
Font: lacasadellibro.com

L’escriptor i advocat català ja ha venut més de 7 milions d’exemplars amb les seves dues primeres novel·les , “L’Església del mar” (2006) i “La mà de Fàtima” (2009). Traduït a més de 35 idiomes i amb mercat a 40 països diferents, l’autor torna a publicar amb l’Editorial Grijalbo, que ja té disponible l’edició en català.

Una carrera literària desenvolupada inicialment dins les parets de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la segona en nombre d’alumnes i de referència mundial, només darrere del Gotham Writers Workshop de Nova York.  El seu primer contacte amb l’Escola va ser amb “L’Església del mar”, ambientada a la Barcelona del segle XVI i fruit de quatre anys de treball. Un cop redactat el primer esborrany, l’escriptor va acudir als professionals de l’Escola d’Escriptura en busca de les correccions i suggeriments, que acabarien de configurar el treball, aconsellant, per exemple, una modificació en el títol per tal de fer-lo més comercial.

Però el de Falcones no és un cas aïllat. Altres escriptors/es de renom han passat per les aules del carrer Canuda, com ara Sílvia Alcántara amb “Olor de colònia” (2009) o Javier Fonseca, autor de nombrosos assajos sobre cinema i televisió. Un total de 92 llibres van ser publicats pels alumnes de l’Escola el curs 2011/2012, la majoria d’ells, novel·les i contes infantils. Amb una oferta de 90 cursos i la introducció de les TIC a través de seminaris online i un campus virtual, l’Escola d’Escriptura es consolida com a referent mundial després de 15 anys d’esforços. 

El professor Josep Maria Cortès presenta la seva tesi doctoral sobre l’economia catalana dels inicis del segle XX

“La tecnòpolis catalana1900-1936. El pensament organitzatiu a Catalunya” és el títol que dóna peu al treball doctoral del professor d’Economia de la UB Josep Mª Cortès. L’acte de presentació va tenir lloc el dimecres 27 de febrer a la sala Verdaguer, en el qual Cortès va ser acompanyat pel rector de la UB Dídac Ramírez i el professor de Política Econòmica de la UB, Francesc Roca.  

D'esquerra a dreta: Josep Mª Cortès, Dídac Ramírez i Francesc Roca // Sandra Tello

Cortès va assegurar que aquesta obra és producte de “l’ofici de professor” i per tant, la considera més aviat un llibre “professoral”. La tesi desenvolupa, com bé indica el seu títol, una reflexió sobre l’organització del treball a Catalunya del 1900 fins a l’inici de la Guerra Civil. Per fer-ho, el professor d’Economia de la UB ha recollit i analitzat les aportacions de 10 autors catalans d’aquella època, tots ells d’àmbits diversos i amb perspectives oposades –conservadors i progressistes–. Pedagogs, metges, antropòlegs, polítics, demògraf, etc. partien que les idees, el capital i els homes són els pilars perquè un país avanci. En aquest sentit, s’ha d’introduir el concepte que també recull el títol del llibre: “la tecnòpolis catalana”. Cortès la va definir com “la societat que conviu a partir d’una tecnologia, la qual articula la vida”.

El rector de la UB va emfatitzar en la importància d’aquesta tesi a dia d’avui, en tant que “la història s’ha de pensar com una reflexió del present”. Els eixos que marquen el discurs del llibre són el context polític –el noucentisme, on es desenvolupa la idea de tecnòpolis–, el procés de canvi econòmic –d’una economia real a una economia financera–, el risc que desapareguin les classes mitjanes catalanes i el paper fonamental de l’educació –on s’hi cuidaven, en particular, els estudis superiors–.

A l’altra banda de la taula, el professor Roca va destacar la feina de l’autor per haver reunit  els pensaments de deu autors que, partint del model americà d’organització del treball –el taylorisme i el fordisme–, expliquen com es poden fer grans projectes sense grans empreses.

Cortès articula la seva tesi a partir dels dos models de societat que defineixen els deu autors: la menestralia i una versió aplicada del fordisme. La primera fa referència a la idea romàntica del què es coneix com la ciutat dels oficis, on cadascú té una professió, fet que redistribueix la riquesa. La segona, es basa en la cadena de producció, on es desenvolupa el producte de masses i s’exigeix un factor humà qualificat. 

Pere Corominas, Josep MariaTallada, Prat de la Riba, Josep Ruiz Castellà i Cebrià Montoliu són alguns dels deu autors amb els quals Cortès ha conjugat el seu treball de camp que fins ara, ha estat poc explorat per la branca econòmica catalana.

Laureà Bonet reflexiona sobre la novel•la negra a Barcelona

En un acte marcat per l’estima a la literatura i al cinema i sota el títol “L’Escola de Barcelona policíaca: novel·les, obres de teatre i pel·lícules”, el professor de la Facultat de Filologia de la UB, Laureà Bonet, va donar una classe magistral de literatura de l’Espanya de la post-guerra als assistents.

Laureà Bonet i l'encarregada dels aspectes audiovisuals de l'Ateneu

La conferència, celebrada a la Sala Segarra, va aplegar experts i públic interessats en la narrativa catalana de la dècada dels 50 i 60. Citant l’escriptor i polític Rafael Tasis en un fragment del seu assaig “Una visió de conjunt de la novel·la catalana” (1935), Bonet va llegir: “la narrativa catalana no reflectia l’ambient urbà de la ciutat, sinó que era més aviat rural [...] Barcelona no té un gran novel·lista”. Tot i que Bonet va declarar la seva desavinença amb Tasis, ja que considerava Narcís Oller el gran novel·lista de la Ciutat Comtal, el fragment il·lustrava que “Barcelona estava totalment oblidada i arraconada en el món literari de l’època”. Destacà l’obra “Un crim en el Paralelo” (1960) com gran exponent de narrativa a la metròpoli barcelonina.

“La presència de Barcelona al món del cinema és evident, amb molta força plàstica de films policíacs”, declarava Bonet. La segona part de l’acte fou dedicat al cinema, mitjançant la visualització de passatges de dos films: Surcos, de José Antonio Nieves Conde (1951) i Rocco y sus hermanos, de Luchino Visconti (1960). El primer, censurat pel règim franquista, parla de la immigració rural cap a Madrid d’una família de classe baixa, amb marcades escenes de violència social i física. “No és una obra perfecta, és contradictòria, té llums i ombres, però és un títol de referència a la història del cinema espanyol”, declarava Laureà Bonet. La segona, també va ser censurada pel règim italià i condemnada per l'oposició comunista, “la intel·ligència progressista italiana”. Violència social, escenes sexuals i valors de caire esteticista, les característiques que porten als experts a classificar-la com a film psicològic. 

La sala Verdaguer s’omple de gom a gom per a la presentació del llibre “On van a morir els ocells?”

La sala Verdaguer es va fer petita, deixant una desena de persones fora, en la presentació del llibre d’una de les professores de l’escola d’escriptura de l’Ateneu, Mar Tomàs, el passat dijous 14 de febrer. L’acte va ser molt dinàmic, combinant una conversa entre l’autora del llibre i el també professor d’escriptura Andreu Ayats i el recital d’un seguit de fragments de l’obra, de la veu de l’actriu Montse Guallar.

Andreu Ayats, Mar Tomàs i Montse Guallar // Sandra Tello

Amb l’obra com a tema central, Ayats va reflexionar sobre la literatura en general, fent una crida al públic que cal cultivar la lectura. L’autora va explicar el procés de creació de l’obra: “No volia fer una història d’amor, volia parlar d’infància”. El llibre transcorre al llarg del segle XIX a Granollers, ple de vivències, històries, paisatges, etc.

On van a morir els ocells? és un viatge d’emocions i sentiments on no tots els personatges troben una resposta. Tomàs, envoltada dels seus familiars, amics i alumnes  va convidar a tots els assistents a buscar la resposta del llibre, assegurant que  “les preguntes es responen amb preguntes, que són més importants que les respostes”.