dijous, 31 de gener de 2013

L'editor de "El Quadern gris", Narcís Garolera, es retroba amb el seu públic


El passat dilluns 28 de gener va tenir lloc la presentació de “El Quadern Gris”, de Josep Pla, en la nova versió crítica de Narcís Garolera. Lingüista i catedràtic, Garolera porta 7 anys treballant en aquest projecte que va veure la llum el passat desembre i que ha rebut el reconeixement de tota la comunitat literària catalana.

Envoltat de les persones que l’han acompanyat durant aquests 7 anys de feina, va explicar als assistents el conjunt d’anècdotes i problemes sorgits en el dia a dia de treball. Correccions indicades pel propi Pla per l’edició del 69, supressió de paraules malsonants, canvis gràfics, ultracorreccions, castellanismes, etc. són només alguns dels reptes als que es va haver d’enfrontar el reconegut filòleg. 

Cornudella, Bonada, Gracia i Garolera, de dreta a esquerra.
Foto: Lorena Velasco//CC.

En un acte marcat per l’estima a la llengua, els ponents van introduir els assistents en la història de Pla, en les diverses edicions del Quadern i en el valor afegit que inclou aquesta darrera edició. Jordi Cornudella, editor d’Edicions 62 (Destino) comentava la feina del lingüista, “gens mecànica”, basada en la comparació de l’edició de 1969 i els manuscrits originals de Pla, datats de 1918. Un treball fet amb “amor al text, pulcritud i minuciositat” i “ màxim respecte cap a Pla, mantenint la seva voluntat d’adequar el text a la normativa”, defensa Cornudella. “Vostès llegiran a Josep Pla, Narcís Garolera no hi és per enlloc”.

El públic va conèixer al Pla més íntim de mà del periodista i estudiós de l’escriptor, Lluis Bonada. Ell els va presentar aquell jove de Palafrugell que es convertiria en un clàssic de la prosa catalana moderna sense perdre el seu esperit empordanès. Justament del poble del Baix Empordà sorgiren les primeres veus d’alerta sobre la desfiguració del text de 1969. Sobre l’edició presentada, el periodista conclou: “No és la transcripció d’un diari juvenil, sinó la reedició d’un text de maduresa que arrenca d’una etapa anterior (la joventut)”.

La necessitat de reeditar l’obra de 1969 (la primera edició data de 1966) sorgeix dels errors tipogràfics, mecanogràfics i de sobre-correcció presents en l’edició dels seixanta. “El filòleg més preparat ha corregit el text que més ho necessitava”, comentava Bonada. D’altra banda, la mala lletra de l’escriptor i els problemes de comprensió del text han fet que “s’hagi trigat tant en presentar una edició correcta”, que inclou unes 5.000 correccions respecte a la darrera edició. Entre els ponents també es trobava el filòleg de llengua castellana Jordi Gracia, qui va parlar de l’edició presentada en castellà, que conté menys correccions que la catalana (unes 3.000) i fou presentada de la mà de l’editorial Planeta. Els ponents també van voler destacar l’absència d’Emili Rosales, representant de Planeta, per motius personals.