Al vestíbul de l’exposició, es presenta la reproducció d’una
obra històrica vinculada conceptualment amb la resta per la idea del desig: “La
núvia despullada pels seus solters, fins i tot” (1915-1923, inacabada) de
Marcel Duchamp. Pare del dadaisme i creador dels ready-mades, rep a
l’espectador amb una obra enigmàtica i seductora. “L'acte creatiu no ho fa
l'artista només; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior
mitjançant les seves interpretacions i intents de desxiframent” en
paraules de l’artista, on deixa ben clar el paper actiu del públic en l’art
contemporani. Els hipotètics
oficis dels solters susciten debat entre els assistents: un soldat, un granger
o un sarcerdot, fins i tot?
L’anhel de Duchamp segueix present a l’interior de la sala gràcies a les escultures de Sherrie Levine. “Solters (a partir de Marcel Duchamp)” (1990) que representa amb un to irònic sis dels solters desitjosos de l’obra anterior. Del dadaisme a l’apropiacionisme, el recorregut de l’exposició ens mostra també l’evolució de l’art contemporani en diversos moviments artístics. Com a representant autòcton, un quadre de Miquel Barceló; una finestra cap a la seva trajectòria, on recupera els grans gèneres pictòrics també presents en el segle XX.
L’anhel de Duchamp segueix present a l’interior de la sala gràcies a les escultures de Sherrie Levine. “Solters (a partir de Marcel Duchamp)” (1990) que representa amb un to irònic sis dels solters desitjosos de l’obra anterior. Del dadaisme a l’apropiacionisme, el recorregut de l’exposició ens mostra també l’evolució de l’art contemporani en diversos moviments artístics. Com a representant autòcton, un quadre de Miquel Barceló; una finestra cap a la seva trajectòria, on recupera els grans gèneres pictòrics també presents en el segle XX.
El desig carnal, interpersonal; el desig esperançador,
incert. I el desig de crear quelcom d’Anish Kapoor. Tots ells ben diferents,
però a la vegada comuns. L’obra per excel·lència, “Jo desitjo el teu desig”
(2003) de l’artista brasilera Rivane Neuenschwander, és una antologia d’anhels,
d’ambicions personals. Inspirada en una església de Salvador de Badia, l’obra
recull desitjos aliens en cintes de colors. El públic ha d’escollir el desig,
creat per algú altre, que vol que es compleixi. Un banc de desitjos que crea
una relació molt íntima, una xarxa de desitjos per creure en l’optimisme i la
superació. Els presents
s’apropen, tímids, davant del gran ventall de quimeres i aspiracions de
persones alienes. Dues voltes al canell, tres nusos i el desig es complirà un
cop es desfili la cinta.
“Què desitjar” és una passejada artística pels valors i
voluntats de la societat actual, una mirada creativa i empàtica de les
relacions humanes i de les grans qüestions sense resposta del món contemporani.
A dia d’avui, i fins a
finals d’abril, es pot gaudir d’aquest banc d’emocions al primer pis del Caixafòrum
de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada