El periodisme econòmic en el punt de mira acadèmic

Què són les bombolles financeres? Quin és el seu origen? Aquest és el punt de partida del nou llibre del Doctor en Ciències Econòmiques i analista d’inversors Joaquim Perramon, Bombolles financeres i confusió informativa, que es va presentar el divendres 1 de febrer. L’autor analitza com els mitjans treballen la informació econòmica en l’actualitat rabent i com aquesta provoca una confusió important en la societat.

Portada del llibre. Font: dipòsit UB 

L'obra és merament acadèmica, no es pot trobar a les llibreries, i està pensada com a material didàctic per als seus alumnes. Amb un to seriós, el doctor enfoca la recerca en els orígens i les asimetries de la bombolla financera i l’impacte en els inversors. El llibre inclou un vocabulari econòmic i també la traducció del tercer capítol de l’obra Memoirs of Extraordinary Popular Delusions and the Madness of Crowds de Charles Mackay (1814-1889). Aquest fragment proposa unes pautes d’anàlisi de la tulipamania que va tenir lloc a Holanda el 1845, una eufòria especulativa fruit de la comercialització de la flor que li va donar nom el fenomen.

Pel que fa als mitjans, Perramon va deixar clar en la presentació que “la premsa econòmica fa l’autòpsia i no la biòpsia”. El problema rau en què els mitjans reflecteixen la informació generada per les empreses creant cercles que es retroalimenten. A més, assegura que els analistes econòmics exposats als mitjans de comunicació ja no “avisen del perill”, sinó que es deixen portar pel nou prototip de tertulià, que es queda en l’anècdota.

El fracàs de la teoria de les finances és “no haver sabut desfer la confusió”, la qual origina les bombolles financeres. Les reflexions i recomanacions que Perramon trasllada al paper són de transcendència ètica. L’autor reclama recuperar el sentit comú en la teoria de les finances, la filosofia especulativa en situació d’incertesa, per així fer-la compatible amb els mitjans.